Si els centres educatius abandonen la seva funció i assumeixen altres tasques, què pot arribar a passar? Doncs que dintre d’un temps, quan hom s’adoni de la importància de formar persones cultes, els coneixements s’hauran d’aprendre fora de l’aula, encara que sigui pagant.
Josep Otón
Un dels mètodes innovadors d’ensenyament i aprenentatge és la classe inversa, en anglès, flipped classroom. Els estudiants aprenen nous continguts per mitjà de les noves tecnologies fora de l’aula, per després realitzar activitats de caràcter pràctic, de reforç o més individualitzades tutoritzades per un professor dins l’aula. Es tracta d’una metodologia que, com tantes d’altres, pot enriquir la tasca docent. Tanmateix, sembla que ens estan empenyent a fer un pas més, com si ens dirigíssim vers una mena de flipped education.
M’explicaré, fins fa ben poc semblava que la funció del sistema escolar era transmetre a les noves generacions el llegat cultural necessari per afrontar responsablement la vida adulta. Per això, a les escoles i instituts s’ensenyen continguts científics i humanístics. Després, correspon a les famílies ensenyar “educació” a través de la convivència i de l’exemple.
A més, les famílies compten amb el suport de l’educació no formal -l’educació del lleure o les activitats extraescolars- per reforçar la seva tasca. En conjunt, s’aposta per l’educació en valors atès que moltes institucions organitzadores d’aquestes activitats defensen un ideari explícit. D’aquesta manera, les famílies poden triar quin model formatiu volen per als seus fills i filles en sintonia amb el que viuen a casa.
Així mateix, en aquest àmbit educatiu no formal el joc és un element clau. Per les condicions espacials, horàries i de calendari es poden dur a terme activitats lúdiques difícilment assumibles en una aula escolar. I els professionals o voluntaris responsables de dur-les a terme no són professors saberuts.
També cal tenir en compte l’aportació d’aquestes iniciatives educatives a la conciliació de la vida familiar. Per mitjà dels esplais, les colònies, els casals, els clubs esportius, els grups excursionistes i, en general, les activitats extraescolars els infants i adolescents són atesos quan els horaris i els calendaris laborals dificulten la vida familiar.
En general, a l’escola, a estudiar; a jugar, a casa o al casal (tot i que a l’escola no pot faltar el temps d’esbarjo ni activitats que amenitzin l’aprenentatge; i fora de l’aula també cal estudiar i formar-se). Ara bé, sembla que la tendència actual sigui invertir el model. Es proposa obertament que les escoles i instituts deixin d’ensenyar tants continguts perquè no resulten útils ni interessants. Com declarava en una entrevista un destacat gestor educatiu: “El mal de l’ESO és que el que ensenyem no interessa als joves”. Per la mateixa regla de tres (concepte matemàtic que aviat resultarà incomprensible), no hauríem de renovar els menús per a infants i adolescents? Si el criteri han de ser els gustos dels consumidors més joves, no hauríem de treure la fruita i la verdura i donar més protagonisme al fast food i a les llaminadures?
Pel que fa a la utilitat alguns pensen que és més pràctic ensenyar a fer servir la calculadora que no pas aprendre matemàtiques. Anàlogament, en comptes d’ensenyar cuina i dietètica, s’haurien de desenvolupar habilitats tan profitoses com aprendre a escalfar plats precuinats al microones.
Si els centres educatius abandonen la seva funció i assumeixen altres tasques, què pot arribar a passar? Doncs que dintre d’un temps, quan hom s’adoni de la importància de formar persones cultes, els coneixements s’hauran d’aprendre fora de l’aula, encara que sigui pagant. Li correspondrà als pares i mares, com ja està passant, ensenyar el que no s’aprèn a l’escola. Les classes particulars, les acadèmies d’idiomes o els campus de ciències supliran les deficiències del sistema escolar.
Tot plegat serà una vulneració del dret a la igualtat d’oportunitats, valor fonamental de l’ensenyament reglat. En els centres educatius es tindrà cura dels infants i dels joves per permetre la conciliació familiar i, per tal que no esdevingui una experiència feixuga, es posarà èmfasi en el joc, en la gamificació. Aleshores, els estudiants provinents de famílies benestant podran completar la seva formació gràcies a les activitats realitzades fora de l’escola. L’entorn familiar els proporcionarà el nivell cultural necessari per afrontar la vida adulta. En canvi, aquells que només tenen la possibilitat d’aprendre dins del sistema escolar, es quedaran enrere. L’escletxa social consolida l’escletxa cultural i a la inversa.
Per acabar, recordem que en angles el verb “to flip” vol dir donar la volta, capgirar. Tal vegada, sense adonar-nos -o sí- estem capgirant la funció del sistema educatiu i, de retruc, el funcionament de la societat.
___
Josep Otón és catedràtic d’Història i secretari de la Fundació Episteme.
Gràcies per contribuïr a explicar la realitat del que està passant als nostres instituts d’una manera tan gràfica i alhora tan precisa.
Ja fa massa anys que a les nostres aules se’ns obliga a ensenyar només “com escalfar plats precuinats al microones” en comptes d’ensenyar a cuinar , i a ensenyar “com funciona la calculadora” en comptes d’ajudar a descobrir i ensenyar matemàtiques perquè els nostres alumnes sàpiguen com fer-les servir.
Només han calgut trenta anys per crear un abisme entre el que hauria de ser l’ensenyament i el que es ara.
Un abisme que cada vegada més docents estan denunciant amb veu alta i clara.
Les reflexions d’aquest lúcid article en són una bona mostra.