Confiem que el bon criteri del professorat especialista en Geografia i Història contribueixi a aportar el bagatge intel·lectual que proporciona el coneixement dels esdeveniments del nostre passat per després poder valorar el present, i no a l’inrevés.
Josep Otón
Fa uns dies, el Ministerio de Educación va publicar els respectius Reales Decretos de Enseñanzas Mínimas del currículum d’ESO i de Batxillerat, base per a la posterior elaboració dels Decrets de la Generalitat. La seva lectura ha generat certa perplexitat entre els professionals de l’educació i en l’opinió pública en general. El currículum d’Història ha provocat especial preocupació pel tractament no cronològic de la matèria i per la redacció abstracta dels Sabers bàsics, la complexitat dels quals dificulta el seu trasllat a la pràctica de l’aula. Es tracta d’un error didàctic, perquè el sentit comú i l’experiència ens mostren com cal partir d’allò més concret per després abordar qüestions més generals i abstractes. Sense un coneixement dels esdeveniments històrics resulta difícil – o més aviat, impossible- endinsar-se en les interpretacions i en les valoracions.
A Batxillerat, molts epígrafs podrien entendre’s com a títols d’un assaig o d’una taula rodona, però no com a continguts que els adolescents hagin d’aprendre. Aquest seria el cas de temes com “El significat de la monarquia hispànica i de l’herència colonial a l’Espanya contemporània”, “El mediterrani, l’Atlàntic i l’Europa continental en les arrels de la història contemporània d’Espanya”, “Estereotips i singularitats de la història d’Espanya en el context internacional” o “L’acció del subjecte en la història”.
No obstant això, la ambigüitat en la redacció dels continguts de Geografia i Història contrasta amb la redundància en altres qüestions més tangencials. Encara que en Geografia sembla pertinent tractar els problemes ecològics, es reiteren prolixament els epígrafs d’aquesta qüestió solapant continguts que no semblen estar ben estructurats. Així, són Sabers bàsics de l’ESO la “Emergència climàtica”, la “Biodiversitat”, la “Consciència ambiental”, els “Objectius de Desenvolupament Sostenible”, la “Responsabilitat ecosocial” i la “Implicació en la defensa i protecció del medi ambient”.
Quelcom semblant passa amb les noves tecnologies. En els diversos blocs temàtics es repeteixen epígrafs com les “Tecnologies de la informació”, la “Societat del coneixement”, la “Societat de la informació”, la “Cultura mediàtica” o la “Ciutadania ètica digital”. Per descomptat, no és un tema aliè a les ciències socials, però contrasta l’èmfasi que se li concedeix i la concisió del redactat d’altres qüestions essencials.
Curiosament, la dimensió emocional també està present en el currículum de Geografia i Història: “Identificació i gestió de les emocions i la seva repercussió en els comportaments individuals i col·lectius” o “Les emocions i el context cultural. La perspectiva històrica del component emocional.” És una aportació enriquidora si s’estudiessin correctament “els comportaments col·lectius” i “el context cultural”. En cas contrari, tot queda desballestat.
De vegades, sembla que s’intenten traslladar a l’aula els debats propis de l’agenda dels partits polítics. A segon de Batxillerat s’han d’estudiar “Les polítiques de memòria a Espanya. Els llocs de memòria”, “La España vaciada” o “La qüestió nacional”. Per descomptat un bon professor d’Història sap mostrar de quina manera els continguts de la seva matèria connecten amb els temes d’actualitat, però això no implica que es converteixin en Sabers bàsics del currículum i, per tant, avaluables.
Per cert, ¿com es poden avaluar a segon de Batxillerat, -i, per tant, a la Selectivitat- continguts com ara: “Reconeixement de les identitats múltiples”, “Compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible” o “Ciutadania ètica digital: respecte a la propietat intel·lectual”?
En general, podem afirmar que al currículum de Geografia i Història li manca concreció en els temes propis d’aquestes disciplines acadèmiques i, en canvi, es concedeix gran rellevància a aspectes que, per importants que siguin, no deixen de ser qüestions difícilment assimilables sense l’estructura teòrica proporcionada per les ciències socials. Sense una sòlida base de coneixements serà molt complicat impartir els continguts més eteris i, com predominen els aspectes actitudinals, faltaran eines per avaluar objectivament la matèria.
Confiem que el bon criteri del professorat especialista en Geografia i Història contribueixi a aportar el bagatge intel·lectual que proporciona el coneixement dels esdeveniments del nostre passat per després poder valorar el present, i no a l’inrevés.
___
Josep Oton és catedràtic d’Història i secretari de la Fundació Episteme.
