Els autors coincideixen a plantejar-nos que les possibles solucions poden ser, de fet, el problema. L’escolarització obligatòria, per si mateixa, no garanteix l’educació universal. L’experimentació pedagògica, autoproclamada innovació, pot eixamplar l’escletxa cultural i reforçar de retruc les desigualtats econòmiques.
Josep Otón
El sistema educatiu sembla un cotxe espatllat que convé portar al taller periòdicament. Hom l’intenta arreglar una vegada i una altra, però costa de veure que hi hagi millores reals. Les explicacions dels mecànics sonen convincents, però les factures no es corresponen amb uns minsos resultats.
Com no es tracta d’un mal vehicle, de tant en tant t’entra el dubte de si potser no sigui el mateix taller de reparació el responsable del seu mal funcionament. Perquè tot indica que l‘educació, amb tanta reforma, està empitjorant.
La educación cancelada és un llibre que denuncia aquesta perversa paradoxa. Ha estat coordinat per Andreu Navarra i David Rabadà. Entre els seus molts mèrits està el ser docents de secundària i, per tant, saben del que parlen. Insisteixo en la qüestió del “mèrit”, perquè en els darrers anys la docència en aquesta etapa sol associar-se a degradació professional. No com fa unes dècades quan el prestigi i el reconeixement social acompanyaven aquest treball. Com insinua David Rabadà, als professors de secundària se’ls ha relegat a un paper secundari.
Aquests dos coordinadors han convidat a un total de setze experts -la majoria també docents- a compartir la seva opinió sobre com funciona l’educació. Perquè amb la darrera ocurrència educativa, denominada LOMLOE, cal revisar què està passant a les aules i, sobretot, què pot arribar a passar.
La lectura del llibre ens ofereix diverses versions de la mateixa melodia. Des de perspectives metodològiques i ideològiques divergents se’ns avisa de la progressiva cancel·lació de l’essència educativa: la transmissió de coneixements.
L’èmfasi en l’ensenyament competencial dilueix l’aprenentatge de continguts provinents de les disciplines acadèmiques. L’ensenyament globalitzat erosiona l’epistemologia pròpia de cada matèria. La crítica de l’enciclopedisme, en favor del googlelisme, pot tenir uns efectes devastadors per a tota una generació. La utopia digital pot comportar l’exili de la reflexió pausada (Andreu Navarra).
Discutirem -o discutiran els autors- si es tracta d’una maniobra espúria del neoliberalisme plasmada en documents elaborats per organismes internacionals (OCDE, UE, UNESCO…). O bé aquest desori és fruit de la candidesa d’un pretès progressisme que, impotent en la seva aspiració de canviar la societat, atribueix a l’escola unes capacitats gairebé taumatúrgiques per prefigurar el seu particular projecte cívic.
En tot cas, els autors coincideixen a plantejar-nos que les possibles solucions poden ser, de fet, el problema. L’escolarització obligatòria, per si mateixa, no garanteix l’educació universal. L’experimentació pedagògica, autoproclamada innovació, pot eixamplar l’escletxa cultural i reforçar de retruc les desigualtats econòmiques.
El text ens adverteix que constitueix un greu error epistemològic i pedagògic dissenyar el currículum tot partint de les competències per, finalment, desembocar en els coneixements. L’enfocament hauria de ser precisament a l’inrevés. Treballar les destreses i les actituds a partir dels coneixements proporcionats per les matèries (Francisco López Rupérez).
Tal vegada l’objectiu de tanta hiperactivitat legislativa no sigui arreglar el cotxe, sinó pal·liar les atzagaiades de l’anterior reparació. En aquest sentit, la LOMLOE no seria més que “l’emmascarament administratiu que sublima per llei el fracàs educatiu de la LOGSE” (Xavier Massó).
____
Josep Oton és catedràtic d’Història i secretari de la Fundació Episteme.
Més informació:
Andreu Navarra i David Rabadà (coord.), La educación cancelada, Ed. Sloper i Fundació Episteme, Palma 2022, 218 pàgines
