Googlelisme versus enciclopedisme

Òbviament, seria un suïcidi cultural renunciar al potencial educatiu d’Internet, però convé no oblidar l’objectiu pedagògic de l’enciclopèdia per poder fer un ús correcte de les noves tecnologies. Altrament, tot saturant d’informació generarem una societat inculta. Perquè la clau de l’enciclopèdia no és tan sols aportar continguts, sinó fer-ho de manera estructurada.

 

Josep Oton

L’any 1833, un jove de 16 anys va aconseguir una beca per estudiar magisteri a l’escola d’ensenyament de Versalles. Amb el títol sota el braç, va tornar al seu poble natal, Toucy, per exercir com a mestre. Tanmateix, els programes i els mètodes educatius que va trobar li semblaven arcaics i obsolets. Insatisfet, va pensar que era culpa seva. Com sol passar, va dubtar de la seva capacitat per ensenyar. Una dificultat que es podia esmenar rebent més formació. Així que es va traslladar a París per assistir a cursos impartits per experts en educació.

L’any 1848, va reprendre la seva carrera docent i es posà a treballar en un prestigiós internat. Al poc, va publicar el seu primer llibre de text. Tres anys més tard, el jove professor, anomenat Pierre Athanase Larousse, va conèixer a Augustin Boyer, un altre educador decebut de la professió. Junts van fundar la Librairie Larousse et Boyer. S’especialitzaren en la publicació de llibres de text i de manuals per a professors. La seva línia pedagògica consistia en promoure el desenvolupament de la creativitat i de l’autonomia dels alumnes. L’any 1856, van publicar el Nou Diccionari de la Llengua Francesa, el precursor del Petit Larousse.

No obstant això, planejaven una obra encara més ambiciosa. Van començar a treballar en el primer gran diccionari de la llengua francesa que abastés tota mena de dades sobre història, biografies o geografia. L’any 1863, va aparèixer el primer volum del gran diccionari enciclopèdic, l’Enciclopèdia Larousse. L’obra va ser elogiada pel mateix Victor Hugo i aviat es va convertir en un text de referència. La seva publicació es va completar l’any 1876, poc després de la mort del seu impulsor. El Gran Diccionari Universal del Segle XIX contenia, en ordre alfabètic, la globalitat dels coneixements de l’època i ràpidament esdevingué una eina fonamental per a l’educació moderna.

Ara bé, en realitat, la primera edició de l’Enciclopèdia, el Diccionari raonat de les ciències, les arts i dels oficis, es deu al treball de Denis Diderot i de Jean Le Rond d´Alembert que la van publicar a París entre 1751 i 1772. El seu objectiu era sistematitzar l’immens saber que circulava a l’Europa del segle XVIII i presentar-lo d’una manera ordenada.

Pierre Larousse va fer un pas més i va divulgar dins de l’àmbit escolar aquest avenç en la transmissió dels coneixements. No en debades, etimològicament el terme “enciclopèdia” ens remet a la idea d’una educació global, completa. Com a eina didàctica, serveix per presentar el saber humà des d’un punt de vista objectiu, organitzat d’una manera estructurada i ordenat alfabèticament o temàticament.

En canvi, malgrat tractar-se d’una innovació educativa, avui qualificar un ensenyament d’ “enciclopèdic” és, senzillament, menysprear-lo. Segurament, perquè ha aparegut una rival més eficaç, els cercadors d’Internet, Google en concret. Fins i tot, s’arriba a qüestionar el sentit de l’ensenyament, i del professorat en particular, atès que la informació ja està a l’abast de tothom en aquesta xarxa global.

Ara bé, pecaríem d’ingenuïtat si atribuíssim al googlelisme una capacitat educativa que no li correspon. Per descomptat, aporta més informació que qualsevol enciclopèdia convencional i la celeritat en la recerca és màxima. No obstant això, no ha estat creat amb una voluntat pedagògica. No deixa de ser un lliure mercat de la informació que defuig les normes de l’acadèmia. D’altra banda, aquesta informació no està prou sistematitzada per poder ser accessible i comprensible com cal. No sempre ha estat seleccionada per especialistes ni per educadors i, per tant, sovint no està contrastada ni es presenta seguint una estructura lògica o una seqüència didàctica.

L’ordre d’aparició dels continguts no respon a criteris objectius. En el millor dels casos, el cercador posa primer els llocs més visitats, no els més fiables. I, si algú té interès en què determinades entrades figurin en un lloc preferent, només cal que pagui.

Òbviament, seria un suïcidi cultural renunciar al potencial educatiu d’Internet, però convé no oblidar l’objectiu pedagògic de l’enciclopèdia per poder fer un ús correcte de les noves tecnologies. Altrament, tot saturant d’informació generarem una societat inculta. Perquè la clau de l’enciclopèdia no és tan sols aportar continguts, sinó fer-ho de manera estructurada.

____

Josep Oton és catedràtic d’Història i secretari de la Fundació Episteme.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Ver más

  • Responsable: Fundació Episteme.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Nominalia que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.