Ja n’hi ha prou! Història d’una fotografia

Junts vam improvisar una coreografia. Ens ajupíem per aixecar-nos de cop amb la força de la tornada de la cançó. Haig de confessar que els genolls no em permetien estar massa temps encongit i per això a la foto estic dret mentre els companys continuaven ajupits. De debò, va ser un moment èpic i no m’esperava pas que un fotògraf estigués captant amb tant d’encert un “Bella ciao” que expressa la indignació dels docents: “Ja n’hi ha prou!”.

 

Josep Oton

Fa uns mesos, vaig començar a rebre whatsapp d’amics i coneguts que em preguntaven: “Ets tu?” La pregunta venia a propòsit d’una fotografia de Francesc Melcion publicada pel diari ARA: una persona dempeus bramant enmig d’una multitud aplegada davant de la conselleria d’Educació. Aquest rotatiu, referent de la premsa en català, es feia ressò de la vaga de docents del 15 de març de 2022 en un article de Laia Vicens: “Gran aturada contra les mesures de Cambray”. Sí, per a sorpresa de tots i de mi mateix, aquell era jo.

Com s’han reactivat les vagues i les manifestacions, el diari ARA ha publicat un article de David Altimir, “Mestres al carrer”, il·lustrat amb una foto d’arxiu, la meva.

De nou, he tornat a rebre missatges preguntant pel sentit d’aquesta imatge que, torno a repetir, no deixa de sorprendre’m. Per això he decidit escriure la història d’aquesta fotografia.

El 15 de març, desenes de milers de mestres i professors ens vam reunir per protestar contra la política del Departament d’Educació. Els motius eren molts. El professorat havia assumit amb responsabilitat l’empitjorament de les seves condicions laborals (les famoses “retallades”) per fer front a una greu crisi econòmica. Després, quan una pandèmia va sacsejar tot el món, els instituts i les escoles van esdevenir un referent que garantia la vida social enmig d’una crisi sanitària.

El sistema escolar va quedar força tensionat i hom esperava retornar a la normalitat per a recuperar l’alè. Tot i això, els nostres gestors van decidir endegar una reforma educativa de gran abast. Canviar tot el currículum. La majoria dels professionals érem conscients de la inoportunitat d’aquest canvi tant pel seu contingut com per la manca de temps per preparar-lo. Jo, com molts companys, vam rebre aquest intent de reforma com un insult a la nostra professionalitat. Se’ns estava dient que no sabíem ensenyar i algú que no ha trepitjat mai un aula ens deia com ho havíem de fer.

Malgrat les nostres protestes, el govern va tenir una nova ocurrència. Se’m fa difícil pensar que no era populista ni electoralista: avançar l’inici de curs. Era una manera de guanyar-se el favor de les famílies. Ara bé, cal recordar que la funció de l’escola és ensenyar. Altres institucions tenen per missió tenir cura dels infants i joves en el temps de lleure. En canvi, per estudiar cal aprofitar les dates en què el clima no dificulti l’aprenentatge. A més, els docents ja estan treballant en el seu centre des de l’1 de setembre. Aquesta mesura no implicava retallar les seves vacances, sinó complicar innecessàriament la seva feina.

En aquest context, els sindicats van convocar vagues i manifestacions. Jo, com a membre del sindicat “Professors de secundària”, hi vaig participar activament. Al principi confesso que era pessimista, pensava que el col·lectiu no es mobilitzaria. Però no va ser així. Desenes de milers de mestres i professors vam expressar públicament el nostre malestar perquè ens sentim maltractats.

Davant de la seu del Departament d’Educació, em vaig trobar antics companys que em van dir: “Em jubilo a final de curs i, tot i que deixo la professió, volia manifestar el meu descontentament de com se’ns ha tractat”. També vaig coindicidir amb una antiga alumna, que ara exerceix la docència, i em vaig sentir orgullós de la meva professió.

Després, vaig veure que el secretari general del meu sindicat es dirigia cap a la Conselleria. “Ens han cridat per parlar” -em va dir. Jo vaig respondre amb un somriure il·lusionat. “Som moltíssims. Ara no poden deixar d’escoltar-nos” -vaig pensar. Però el company, i bon amic, endevinant els meus pensaments, va fer un gest forçat de la cara tot movent el cap en senyal de negació. Jo havia pecat d’ingenuïtat i ell, amb més experiència, em va donar una lliçó de trist realisme.

Capficat en tot això, va aparèixer la banda de professors de les escoles de música. No en debades, interpretaven la marxa fúnebre. Ara bé, en arribar a la porta de la Conselleria, van començar a tocar “Bella ciao”.

De cop i volta, la cançó ens va activar a tots. Jo vaig córrer cap a les escales de la Conselleria enarborant la bandera del sindicat “Professors de secundària” (que, per cert, no surt a la fotografia segurament per l’angle de l’enquadrament). Vaig aprendre aquest himne dels partisans a l’escola. I el vaig recuperar amb una coneguda sèrie que em va fer més suportable els dos mesos de confinament. M’evocava molts records i, en aquell context, era una crida a seguir lluitant tot i no ser escoltats.

Junts vam improvisar una coreografia. Ens ajupíem per aixecar-nos de cop amb la força de la tornada de la cançó. Haig de confessar que els genolls no em permetien estar massa temps encongit i per això a la foto estic dret mentre els companys continuaven ajupits.

De debò, va ser un moment èpic i no m’esperava pas que un fotògraf estigués captant amb tant d’encert un “Bella ciao” que expressa la indignació dels docents: “Ja n’hi ha prou!”.

____

Josep Oton és catedràtic d’Història i secretari de la Fundació Episteme.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable: Fundació Episteme.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Nominalia que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.