Si es canvia el calendari és per demostrar qui mana (o qui vol demostrar que mana), com s’ha fet en altres períodes històrics. És una manera de fer el pols amb professorat tot simulant que es compte amb la pretesa aquiescència de les famílies. Parafrasejant a Orwell podríem dir: “Qui controla el present (autoafirmant el seu poder), controla el futur (determinant els calendaris); qui controla el futur, controla el passat (esborrant de la memòria el que hi havia abans)”.
Josep Oton
El calendari és un gran invent de la humanitat. Permet adaptar la vida a les variables climatològiques, així com realitzar previsions per tal de planificar les activitats i, també, commemorar esdeveniments que resulten significatius per a un col·lectiu.
Les diverses civilitzacions han desenvolupat sistemes, alguns de molt sofisticats, per gestionar el temps; sistemes que han propiciat grans avenços científics en camps com l’astronomia, la botànica o l’enginyeria.
No obstant això, des de la perspectiva sociològica, establir un calendari és un acte de poder. No explicaré exemples històrics per no ofendre ningú, però és evident que la implantació d’una determinada manera de comptar els dies es una mesura orientada a imposar un model de societat. Preguntes com “des de quina data comencem a comptar els anys?” o bé “quines són les celebracions principals?” no són qüestions intranscendents. A més, recordem que la jornada laboral de cinc dies o les vacances han estat una conquesta de la lluita dels treballadors.
A hores d’ara, el calendari escolar a Catalunya és motiu d’una forta controvèrsia. Sovint es planteja com un problema dels docents que no volen renunciar a les seves vacances. No és així. Mestres i professors sempre comencen a treballar el primer dia de setembre.
També s’argumenta que aquesta mesura promou la conciliació familiar. Si bé sovint ensenyament i conciliació familiar poder ser termes complementaris, l’objectiu de l’educació no és atendre els infants per permetre que els pares puguin anar a treballar.
Hi ha altres instàncies que poden tenir cura dels infants en aquests moments, però potser l’Administració no s’hi vol fer càrrec. L’educació del lleure està pensada per realitzar aquesta funció: oferir activitats durant els caps de setmana i les vacances.
D’altra banda, com s’han de mantenir els dies lectius, les famílies s’hauran d’espavilar per trobar solucions, no ja els primers dies de setembre, sinó el altres dies denominats “de lliure disposició”. Al cap i a la fi, és traslladar el problema d’unes dates a unes altres.
El curs no començava a mitjans de setembre per un motiu arbitrari, sinó climatològic. A la nostra latitud, cada any al setembre encara fa molta calor i no es pot estar en uns espais que no són adequats. Les aules estan pensades per ser utilitzades en altres èpoques de l’any. Per descomptat, no n’hi ha prou amb posar algun ventilador.
Potser seria més fàcil organitzar casals subvencionats per als primers dies de setembre. A més, seria una bona transició per als infants que evitaria el canvi brusc entre les vacances amb la família i l’ensenyament reglat dins l’aula.
No, si es canvia el calendari és per demostrar qui mana (o qui vol demostrar que mana), com s’ha fet en altres períodes històrics. És una manera de fer el pols amb professorat tot simulant que es compte amb la pretesa aquiescència de les famílies.
Parafrasejant a Orwell podríem dir: “Qui controla el present (autoafirmant el seu poder), controla el futur (determinant els calendaris); qui controla el futur, controla el passat (esborrant de la memòria el que hi havia abans)”.
No és un problema de vacances, sinó d’imposicions.
____
Josep Oton és catedràtic d’Història i secretari de la Fundació Episteme.
