A Professors de Secundària (aspepc·sps) vam tenir l’oportunitat i el privilegi de conèixer-lo personalment quan va ser amb nosaltres a Barcelona, el febrer de 2019, i vam poder comprovar la gran persona que era. Avui, dèiem al començament, ens hem quedat més sols perquè Nuccio ens ha deixat. Però no ens hem quedat orfes: el professor Ordine segueix entre nosaltres.
Xavier Massó
Ens ha deixat Nuccio Ordine, i ens hem quedat més sols. No només era el gran expert en el Renaixement que ens han recordat els mitjans que han informat de la seva mort. Era molt més que això: ell mateix era un renaixentista, un humanista dels de veritat, amb majúscules. Això és el que vertaderament el feia especial i tan necessari; aquest és l’autèntic significat del seu mestratge, el que marcava la diferència.
En uns temps d’utilitarisme tanoca i d’instrumentalisme groller que embruteix la pròpia condició humana, amb l’individu convertit en un mitjà, en comptes del fi en si mateix que és, la veu d’en Nuccio s’alçava amb convicció, tot recordant-nos el valor d’allò qualificat d’inútil per la simple raó que, en la nostra estretor de mires, no en sabem discernir la seva utilitat. I ens comminava a canviar la mirada, a enlairar-nos per damunt del vol gallinaci que, per manca de perspectiva, no hi pot veure dos pams més enllà dels seus nassos, tot convidant-nos a recuperar el llegat de la tradició humanista de la qual procedim. La tradició que, en la seva anterioritat, ens precedeix i sense la qual endebades maldarem per mirar cap endavant i afrontar el futur. La tradició que la novolatria hodierna que ens enlluerna, remesa a la immediatesa de l’ara i aquí, a l’hic et nunc, que en diria ell, menysté per «inútil». La mateixa immediatesa que enlluernava els que es mofaven de Diògenes quan cercava per Atenes homes de veritat, a plena llum del dia i amb una llàntia a la mà…
Coherentment amb aquest esperit renaixentista, i com a professor, el gran professor que era, Ordine es va caracteritzar per la seva defensa valenta d’un sistema educatiu que incorporés aquesta tradició humanística: la literatura, la història, la filosofia… Els clàssics! I ho va haver de fer en uns temps en què li va tocar inevitablement oposar-se a la seva erradicació. A la conferència que ens va impartir fa quatre anys es va despenjar amb una afirmació colpidora: no és que els polítics d’ara siguin més o menys lladres que els de fa uns decennis, però sí que són molt més ignorants. Parlava d’Itàlia, parlava del món, de tots nosaltres. Avui molts el lloaran per la seva heroica defensa a contracorrent d’una societat més culta; els mateixos que el guardonaven sense saber-ne un borrall ni haver-lo llegit, els que d’aquí un parell de dies se n’hauran oblidat i seguiran aprofundint en un sistema educatiu que és tot el contrari del que Nuccio Ordine defensava.
A ASPEPC·SPS vam tenir l’oportunitat i el privilegi de conèixer-lo personalment quan va ser amb nosaltres a Barcelona, el febrer de 2019, i vam poder comprovar la gran persona que era. Avui, dèiem al començament, ens hem quedat més sols perquè Nuccio ens ha deixat. Però no ens hem quedat orfes: el professor Ordine segueix entre nosaltres. En el seu cas, la nostra herència sí que prové d’un testament: ens ha llegat la seva obra i el seu exemple. Adéu-siau, Nuccio! Professor Ordine, segueixes amb nosaltres!
Allí on siguis, una forta abraçada i ci vediamo!
_____________
Xavier Massó. Secretari General de Professors de Secundària (aspepc·sps). President de la Fundació Episteme.
→ Entrevista amb Nuccio Ordine (Febrer de 2019. Catalunya Vanguardista)
