Sra. Aleida Lorenzo i Sra. Carme López, responsables d’orientació a l’INS de Terrassa on apliquen el model XCELENCE
Modera: Felip J. De Vicente Algueró, membre del Consell Escolar de l’Estat, president del Fòrum per al progrés de l’ensenyament i vicepresident de la Fundació Episteme
Fòrum celebrat el dimarts 11 de febrer de 2020, a les 19h, a la sala d’actes de la Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes 491, Barcelona).
• Sr. Joan Lluís Espinós, Director General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
• Sr. Guillem Salvans, Senior Project Manager, responsable territorial de Catalunya de la Fundació Bertelsmann
Modera: Felip J. De Vicente Algueró, membre del Consell Escolar de l’Estat, president del Fòrum per al progrés de l’ensenyament i vicepresident de la Fundació Episteme
Fòrum celebrat dimecres, 6 de novembre de 2019 a la sala d’actes del Centre Cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes 491, Barcelona)
• Javier Valle, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, Coordinador del Grup d’Investigació sobre “Política Educativa Supranacional”, Director de la Journal of Supranational Policies of Education
• David Rabadà, doctor en Ciències Geològiques, professor de Biologia i Geologia, membre de la direcció del Fòrum
Modera: Felip J. De Vicente Algueró, membre del Consell Escolar de l’Estat, president del Fòrum per al progrés de l’ensenyament i vicepresident de la Fundació Episteme
Debat celebrat, dimarts, 14 de maig de 2019 a la Sala d’actes del Col·legi de Doctors i Llicenciats (Barcelona)
• Ramon Font, Unió Sindical de Treballadors/es de l’Ensenyament de Catalunya USTEC STEs (IAC)
• Manuel Pulido, Federació Educació CCOO
• Xavier, Massó, Sindicat de Professors de Secundària ASPEPC-SPS
Modera: Felip J. De Vicente Algueró, membre del Consell Escolar de l’Estat, president del Fòrum per al progrés de l’ensenyament i vicepresident de la Fundació Episteme
Debat celebrat, dilluns 11 de febrer 2019 a la Sala d’actes del Centre Cívic Casa Golferichs (Barcelona)
Ferran Ruiz Tarragó, catedràtic de Matemàtiques, ex president del Consell Escolar de Catalunya, ex director dels programes per a la integració de les TIC del Departament d’Ensenyament
Josep Otón, catedràtic de Geografia i Història, ex assessor tècnic al Departament d’Ensenyament, membre de la direcció del Fòrum
Modera: Felip J. De Vicente Algueró, membre del Consell Escolar de l’Estat, president del Fòrum per al progrés de l’ensenyament i vicepresident de la Fundació Episteme
Debat celebrat, dimarts 23 d’octubre 2018 a la Sala d’actes del Col·legi de Doctors i Llicenciats (Barcelona)
Francisco López Rupérez, director de la Càtedra de Polítiques Educatives de la Universitat Camilo José Cela
Xavier Massó, llicenciat en Filosofia, catedràtic d’Institut i antropòleg, vicepresident del Fòrum
Modera: Felip J. De Vicente Algueró, membre del Consell Escolar de l’Estat, president del Fòrum per al progrés de l’ensenyament i vicepresident de la Fundació Episteme
Debat celebrat dimecres 9 de maig 2018 a la Sala d’actes del Col·legi de Doctors i Llicenciats (Barcelona)
Potser ha arribat ja el moment de plantejar-nos si, tal vegada, després de tants anys innovant, la pròpia idea d’innovació no s’haurà convertit en una forma més d’immobilisme educatiu com el que tant es critica des d’aquestes mateixes posicions suposadament innovadores.
La innovació s’ha convertit, certament, en el «mantra» educatiu per excel·lència. Però una cosa és innovar per millorar, i una altra de molt diferent és innovar per innovar. I amb tants departaments, seccions i personal com tenim avui en dia dedicats exclusivament a la innovació educativa, preguntar-se si potser no estarem innovant per innovar no sembla del tot improcedent. Igualment, tampoc sembla que els resultats de l’aplicació de cadascuna de les nombroses innovacions es contrastin. Hom troba també a faltar una reflexió serena i crítica sobre els resultats de tanta innovació i a on ens ha portat al llarg del camí recorregut. Sembla, per dir-ho així, que ens ha entrat una dèria innovadora que no permet ni tan sols contrastar els resultats de la innovació, perquè tan bon punt s’aplica es converteix al seu torn en el nou objecte sobre el qual cal innovar.
Comentava fa poc un company, professor de filosofia, l’anècdota que li va passar amb un alumne repetidor de 2n de Batxillerat el dia que havia començat a explicar Plató. Al final de la classe, l’alumne li va dir amb un cert to irònic: “Has explicat de Plató exactament el mateix que l’any passat”. “Home!”, li va respondre, “és que, veuràs, resulta que Plató no ha publicat res de nou aquest darrer any”. Una anècdota que s’escau molt al cas, perquè es pot entendre des d’un doble vessant.
D’una banda, des de les posicions innovadores, la crítica incidirà directament en la mala pedagogia d’un professor que cada any repeteix el mateix, i tal vegada fins i tot al·ludirà als (famosos) fulls d’apunts esgrogueïts d’anys que els antics professors feien servir curs rere curs explicant o dictant sempre el mateix. Bé, molt bé, serà tota una ocurrència, però com a crítica no va més enllà que aquell individu a qui li senyalaven la Lluna amb el dit i mirava al dit en comptes de la Lluna.
Perquè resulta que no sembla importar què va explicar el professor, sinó només, segons l’alumne creia recordar, que era el mateix que l’any passat. I, la veritat, d’haver-hi alguna crítica fonamentada, no sembla que sigui que els continguts fossin els mateixos que el curs anterior, sinó si el professor explicava bé o no, si complia el programa o no, si la metodologia didàctica funcionava o no… Però no, l’únic que comptava era que havia explicat el mateix. I això és mirar el dit que t’està senyalant la Lluna.
I és que es dóna a més a més el cas que els alumnes no són els mateixos –amb l’excepció dels escassíssims repetidors, una espècie gairebé desapareguda per llei- i que, com ja li va assenyalar el professor en la seva resposta, ni Plató havia escrit res de nou darrerament, ni tampoc el programa havia canviat. Per tant, si la cosa funcionava, on era el problema?
És veritat que es tracta d’un nivell educatiu concret i d’una matèria concreta, però igualment extrapolable a d’altres, nivells i matèries. Perquè també els mètodes de resolució de les equacions de segon grau segueixen sent els mateixos ara per ara, els alemanys seguiran perdent la I Guerra mundial curs rere curs i, llevat d’alguna sorpresa d’última hora, Ausiàs Marc seguirà sent l’autor del Tirant. I per les cohorts d’alumnes que cada any accedeixen a una nova etapa educativa, tot això seguirà sent nou. No pel professor, certament, però això forma part de la seva feina. Al capdavall, també els alumnes tenen sempre la mateixa edat, mentre que el professor és cada curs un any més vell.
És clar que els mètodes i els recursos canvien amb el temps. Dels dibuixos de l’Acròpolis en blanc i negre dels antics llibres de text hem passat a la projecció amb canó i als ordinadors. Igualment, la didàctica emprada pot adaptar-se progressivament i millorar els resultats. No es tracta, de cap de les maneres, de negar les virtuts de la innovació quan és per millorar, sinó de palesar l’actual fascinació per una innovació convertida en objecte de l’acció educativa; perquè això és papanatisme.
Entre els actors es diu que quan la representació d’una obra funciona, no s’ha de canviar ni la moqueta dels decorats. Qualsevol canvi, qualsevol innovació, ha d’aplicar-se després d’haver estat degudament contrastada i sempre per a millorar. I si la cosa funciona, de canvis els justos.
El problema, tots ho sabem, és que la «cosa» no funciona. I si amb tantes innovacions seguim sense millorar, aleshores és que potser no han estat ben pensades. Però mentre seguim innovant sembla que estiguem fent alguna cosa, malgrat que el problema segueixi allí. I llavors és que estem fugint cap endavant i incorrent en una rutina innovadora sobre la qual caldria començar a innovar d’una vegada.
Lidia Crespo, Directrice Technique des Études Espagnoles, Lycée français de Barcelona
Lesley Denham, Senior Teacher Academic, British Council Barcelona
María Eugenia de la Torre, Koordination Neue Sekundarstufe, Deutsche Schule Barcelona
Modera: Felip J. De Vicente Algueró, membre del Consell Escolar de l’Estat, president del Fòrum per al progrés de l’ensenyament i vicepresident de la Fundació Episteme
Debat celebrat dijous 22 de març 2018 a la Sala d’actes del Centre Cívic Casa Golferichs (Barcelona)
La Fundació Episteme té com a objectiu la promoció del debat i recerca sobre el sistema educatiu. Defensa un model d’ensenyament basat en la transmissió de coneixements com a nucli imprescindible i fonamental de qualsevol acció educativa aplicada a cadascun dels cicles formatius.
La Fundació sorgeix l’any 2020 a l’empara del patronat de dues organitzacions formades exclusivament per docents: el Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) i l’Associació de Catedràtics (ACESC–ANCABA).
Es planteja la seva acció en l’intercanvi d’experiències entre els docents i entre tots els col·lectius implicats en la comunitat educativa: institucions, alumnes, pares, professionals i investigadors en temes educatius. Considera que l’educació és un instrument fonamental per al desenvolupament social, científic, humanístic, econòmic i cultural i que per això requereix la implicació de tots els agents possibles.
La Fundació presenta iniciatives orientades a la formació, la difusió, el debat i la divulgació de tota mena de recursos i projectes educatius en diferents formats adreçats a diferents perfils i diversos professionals de l’àmbit educatiu. Com a plataforma proactiva en el seu sector comparteix les seves dades al conjunt de la societat i les seves notícies i informes sota la llicencia Creative Commons.
Des de la Fundació Episteme existeix la plena consciència de la importància de les noves tecnologies i, en conseqüència, dels efectes que això comporta en els models dels diferents sistemes educatius d’arreu. Això implica vetllar també per un reajustament seriós que tingui en compte els canvis que se’n deriven del nou context tecnològic però amb especial cura de no laxar ni els continguts ni la cultura de l’esforç tan necessària per assolir una formació de qualitat.
De la mateixa manera, es compromet en els reptes socials per aconseguir fites tan crucials com la igualtat de la dona en tots els àmbits i molt especialment des de les etapes educatives que transcorren des de la primària fins als estudis universitaris. En aquest sentit, la Fundació Episteme posarà especial èmfasi en els ítems fonamentals per a reorientar models que segreguen i estigmatitzen la dona com a valor crucial en el coneixement.
Segueix amb especial atenció les noves tendències aparegudes en l’àmbit educatiu però també avalua la seva afectació en els resultats tractant, d’una manera rigorosa i documentada, de practicar l’anàlisi adequada de cadascuna de les propostes que s’implementen per tal de contribuir a minvar el marge d’error que algunes d’aquestes iniciatives poden tenir en el coneixement i la preparació dels nostres joves.
En definitiva, considera que l’educació de qualitat és l’únic camí per aconseguir un pensament crític, lliure i ben fonamentat per a les properes generacions.
Antoni Puigverd, escriptor i periodista de La Vanguardia.
Enric Prats, doctor en Pedagogia professor de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i cap de la Secció d’Educació i Comunitat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.
Modera: Felip J. De Vicente Algueró, membre del Consell Escolar de l’Estat, president del Fòrum per al progrés de l’ensenyament i vicepresident de la Fundació Episteme
Debat celebrat dijous 25 de maig 2017 a la Sala d’actes del Col·legi de Doctors i Llicenciats (Barcelona)
Aquest web fa servir cookies pròpies per al seu correcte funcionament. Al clicar al botó Acceptar, acceptes aquestes tecnologies i el seu ús així com el processament de les teves dades per aquests propòsits.
Més informació