Evolució o involució humana. Un viatge de 6 milions d’anys
En aquest curs s’oferirà una visió global dels grans salts evolutius tot fugint de tecnicismes. S’explicaran les tres fases de l’evolució humana: bipedisme, encefalització i pensament abstracte sofisticat. S’analitzaran els grans prejudicis que han pesat sobre moltes interpretacions en evolució humana per tal de fomentar el pensament crític.
Imparteix: David Rabadà → Informació i inscripcions
El Siglo de Oro: Literatura e Historia
El curs proposa un apropament multidisciplinari i divers a la cultura del Segle d’Or, des de la perspectiva de les darreres investigacions universitàries, relacionant molt estretament la filologia amb la història política i cultural del període. Més enllà de la descripció de les lectures prescriptives i de les trajectòries dels autors més habituals, es proposa reconstruir els contextos i les sinèrgies en què es van produir els textos literaris del període, d’acord amb els enfocaments socioculturals que han estat convertits en vectors prioritaris als nous currículums.
Imparteix: Andreu Navarra → Informació i inscripcions
Ciència, pseudociència, pedagogia i pedagogisme
En aquest curs s’analitzarà el concepte de ciència al llarg de la història i el desplegament en el temps de la pedagogia com a disciplina tematitzada. També s’abordarà el problema de les pseudociències, els límits del coneixement humà així com la fal·làcia idealista i el pedagogisme. S’utilitzaran obres literàries com a auxiliars il·lustratives dels diferents models d’enginyeria social: ‘El Context’ (Leonardo Sciascia), Walden 2 (Skinner), ‘Un món feliç’ (Huxley), ‘1984’ (Orwell).
Imparteix: Xavier Massó → Informació i inscripcions
Els «espadots». Aproximació a l’Espanya del segle XIX
El curs proposa una aproximació a la història espanyola del segle XIX, fonamentalment de la monarquia d’Isabel II, amb les seves tensions polítiques, socials, territorials i econòmiques, vista des de la perspectiva del protagonisme de la figura militar de «l’espadot», inèdita a l’Europa coetània. Una figura que, degudament corporativitzada, s’arrossega fins a la guerra civil 1936-39 i durant tota la dictadura franquista.
Imparteix: Xavier Massó → Informació i inscripcions
Encontres a la tercera cultura: art i ciència durant el segle XX
En aquest curs s’exploren les connexions entre art i ciència a través d’alguns dels esdeveniments més significatius que enllacen les dues disciplines durant el segle XX. A partir dels testimonis dels seus protagonistes i de la veu de pensadors, es pretén discutir si l’art pot influir la ciència -i viceversa-, apropant dues cultures que tot sovint apareixen desconnectades dins i fora de l’aula. Durant el curs s’aporten idees, exemples i recursos per a dissenyar situacions d’aprenentatge interdisciplinars, tot treballant de forma explícita les possibles adaptacions d’aquests continguts a l’educació secundària.
Imparteix: Clàudia Payrató → Informació i inscripcions
Europa, de la postguerra a la crisi del petroli (1973)
Aquest curs pretén ser una actualització historiogràfica, de coneixements i de recursos didàctics de l’etapa coneguda a nivell internacional amb el nom de “guerra freda” i que, en el cas de l’Estat espanyol, coincideix amb el “franquisme”. S’analitzaran d’algunes qüestions clau d’aquests anys, sobretot pel que fa als aspectes socials i econòmics.
Imparteix: Felipe de Vicente → Informació i inscripcions
A la recerca de… La veritat? Filosofia i cinema
Al llarg de les cinc sessions de què constarà aquest curs l’objectiu serà mostrar, a través de textos filosòfics i d’obres de cinema, diverses maneres d’apropar-se a això que en diem veritat i, alhora, veure com aquesta pot quedar ocultada.
Imparteix: Josep Martínez → Informació i inscripcions
Introducció a la intel·ligència artificial a l’educació
El curs presentarà una introducció dels conceptes bàsics de la intel·ligència artificial (IA), i es donarà una comprensió fonamental de la didàctica i les principals aplicacions possibles de l’IA a l’educació. Això inclourà eines pel professorat i per a personalitzar l’ensenyament de l’alumnat, la detecció de les necessitats d’aprenentatge dels estudiants i la millora dels processos d’avaluació i retroalimentació. També es discutirà sobre els reptes, riscos, beneficis i limitacions de la intel·ligència artificial en l’educació, juntament amb les qüestions ètiques i de privacitat relacionades. Al curs també es treballaran exemples pràctics de com la intel·ligència artificial es pot emprar, amb activitats centrades en el context de cada participant, i s’explorarà de forma crítica el present i les perspectives futures de la IA en l’educació.
Imparteix: Antoni Hernández → Informació i inscripcions
Andreu Navarra és escriptor i historiador. Combina la creació literària amb la crítica i l’anàlisi de sistemes educatius. Investiga el pensament català i espanyol entre finals del segle XIX i la guerra civil (1868-1939). És professor d’Història de la Cultura Contemporània a la Universitat Oberta de Catalunya. Col·labora assíduament amb la «Fundació Episteme». Redactor en cap d’Humanitats a “educational EVIDENCE”.
David Rabadà
Xavier Massó
Per a desenvolupar aquest Conveni Marc, s’ha establert així mateix un Conveni Específic d’Activitat Formativa dirigit a docents, equips directius, inspectors, assessors tècnics i gestors educatius. Gràcies a aquest acord, al 
Irene Rigau. Llicenciada en Psicologia. Mestre de Primària i professora de Secundària i Universitat ha estat també inspectora d’Ensenyament. Ha exercit com a Diputada al Parlament de Catalunya en diverses legislatures i ocupat els càrrecs de Consellera de Benestar Social (1999-2002), Consellera de Benestar Social i Família (2002-2003) i Consellera d’Ensenyament (2010-2016).
Gregorio Luri. Doctor en Filosofia. Llicenciat en Ciències de l’Educació. Mestre de Primària i professor de Secundària i Universitat. Autor de més d’una vintena de llibres, columnista, conferenciant i fundador de l’editorial Rosamerón. Ha rebut els premis MEP (Millora la teva Escola Pública), el 2017 i la Creu de Carles III, el Noble, atorgat pel Govern de Navarra el 2020.
