Benvinguts al nou curs

Comença un nou curs encara amb més incerteses que l’anterior. A la pervivència d’una pandèmia davant la qual sembla que s’ha optat per mirar cap a un altre costat, s’hi afegeix la implantació d’una nova llei educativa que, si més no, ha estat polèmica en la seva elaboració i tot indica que genera dubtes força raonables pel que va a la seva aplicació; tant entre molts docents com a la societat en general.

 

Xavier Massó

Les mesures de prevenció contra la COVID-19 es relaxen encara més, molt especialment en aquells aspectes que comportaven algun tipus de cost econòmic. Tornem a les ràtios pre-pandèmiques, alhora que l’ús de la mascareta per part de l’alumnat deixa de ser obligatori a l’hora del pati. Certament, si ha deixat de ser obligatori a qualsevol altre espai a l’aire lliure, aquesta mesura por semblar coherent. Però cal recordar que va acompanyada de l’obligació de mantenir la preceptiva distància de seguretat, una prevenció que no sembla factible garantir en els patis de les nostres escoles i instituts.

D’altra banda, s’estableix també que en cas de contagi, la quarantena no afectarà aquells que hagin estat vacunats. Sembla també lògic, però si tenint en compte que els vacunats poden transmetre igualment el virus, aleshores el risc de contagi a alumnes d’altres grups del mateix centre no vacunats segueix existint, molt especialment a la suara esmentada hora del pati, ja sense mascaretes… També s’anuncia com un gran èxit el lliure accés al centre dels pares i mares dels alumnes, en els mateixos termes que abans de la pandèmia, però no es diu res sobre mesures de control… els prendrà algú si més no la temperatura?

L’aplicació de la LOMLOE i la decidida aposta del Departament d’Educació per l’educació competencial suscita també seriosos dubtes, que s’afegeixen a la sospita que l’objectiu prioritari d’aquesta llei és emmascarar el fracàs escolar acadèmic per mitjà de l’aprovat administratiu. Tal vegada serveixi per maquillar les estadístiques de fracàs i abandonament escolar, però no per a resoldre el problema subjacent a aquestes estadístiques: un model educatiu «comprensiu» que, simplement, no funciona…

Qualsevol possible solució als problemes que afecten l’educació del nostre país no passa per les grans declaracions, ni per negar la realitat, ni pel conegut «mètode» si l’encerto, l’endevino, sinó per la detecció de les causes que generen aquestes disfuncions. I per això és imprescindible el debat, seriós i objectiu, sense prejudicis. Des de la Fundació Episteme, seguirem en aquesta línia pel bé de l’ensenyament. Benvinguts al nou curs.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.