Entrevista a Felipe de Vicente. “El Mundo”
Felipe de Vicente (Barcelona, 1951) es presidente de la Asociación de Catedráticos de Instituto (Ancaba), vicepresidente de la Fundación Episteme y miembro del Consejo Escolar del Estado dentro del grupo de personalidades de reconocido prestigio. Está a punto de publicar De la ley al aula. La educación en España. (1977-2022), donde hace un recorrido por los principales cambios que han experimentado los centros educativos.
Professors demanen la dimissió del conseller Josep G. Cambray
La ‘Plataforma en defensa d'una educació pública i de qualitat’ diu NO als nous currículums d'ESO i Batxillerat «imposats» des del Departament d'Educació de la Generalitat. La seva disconformitat els ha portat a demanar la dimissió del conseller Josep González Cambray, Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i de Ramon Grau com a Director general de Currículum.
La incertesa en la tria d’estudis a l’adolescència
Un estudi de la UAB mostra que més de la meitat de les eleccions vocacionals explícites dels adolescents a l’hora de triar estudis no coincideixen amb les seves preferències implícites. Per fer l’estudi, els investigadors han desenvolupat un conjunt d’eines informàtiques que han fet servir 300 estudiants de 4rt d’ESO de l’àrea de Barcelona.
Autoritat sense poder. Un equívoc perillós
Ja fa dècades que alguns termes han estat eliminats del vocabulari educatiu. Una absència notable és, per exemple, la de la paraula «disciplina». Si es pronuncia o s’escriu en l’àmbit del debat educatiu salten immediatament totes les alarmes i es disparen amb tota contundència les acusacions habituals: «reaccionari», «retrògrad» i, en contextos més illetrats, «fatxa».
EPA: És Per a Acollonar-se
A partir del curs vinent, desapareixen a Catalunya els «suspensos», tot i que tampoc és que sigui així exactament, sinó més aviat sí però no, i ni sí ni no, ans tot el contrari, però a l'inrevés. I com toca, tot en perfecta harmonia amb el carnavalesc estat de coses a què estem ja tan acostumats d'ençà l'Ebre, on res no és el que sembla...
La (de)formació del professorat i l’allargament del màster pedagògic
S'explica que una vegada, amb motiu d'un debat parlamentari sobre educació, van comparèixer davant la il·lustre cambra el director general d'universitats i el d'ensenyaments secundaris. El d'universitats, en la seva exposició, es va queixar del baix nivell dels alumnes que accedien al primer curs de facultat; el segon, al seu torn, li va replicar que tenien el nivell que els havien ensenyat els universitaris formats a la institució que el seu col·lega representava.
Un diccionari de medicina il·lustrat per a nens
Crear un diccionari il·lustrat sobre termes mèdics per a nens no és una tasca gens fàcil, molt menys si alhora es pretén innovar. Això va ser el que van fer els investigadors de l'institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) dirigits per la investigadora Rosa Estopà, que van dedicar al voltant de tres anys a confeccionar el diccionari en el marc del projecte Jugant a definir la ciència.
Ja pots descarregar el Calendari científic escolar 2022
El "Calendari Científic Escolar 2022" està dirigit principalment a l'alumnat d'educació primària i secundària obligatòria. Cada dia s'ha recollit un aniversari científic o tecnològic com, per exemple, naixements de persones d'aquests àmbits o commemoracions de troballes destacables. El calendari s'acompanya d'una guia didàctica amb orientacions per al seu aprofitament educatiu transversal en les classes.
Innovadorament tradicionals
Estem tan acostumats a atribuir a l’educació la capacitat per transformar la societat que sovint pretenem decidir les característiques del futur a partir de la intervenció a l’escola. Podríem discutir molt sobre això: sobre si és factible, viable o legítim. Tanmateix, en nom del futur, introduïm elements del present en les aules tot pensant que estem revolucionant el sistema quan, de fet, potser tan sols l’estem maquillant.
Educar en una societat crèdula
A propòsit del dubte, María Zambrano va escriure el 1989 que “ha engendrat al pensament”, i que és la “manifestació d'una fe; la fe en la raó, sense la qual l'home, en lloc de dubtar, s'abandonaria a l'ambigüitat en què les coses se li apareixen i es mantindria confinat, com en una presó sense sortida possible, en la situació de no saber a què atenir-se respecte al que li envolta i al que li esdevé, a l'opacitat, a la tenebra, i viuria així sota el pes dels decrets desconeguts, i sense remei abandonat al sotrac dels esdeveniments, com una joguina del temps“. Aquestes paraules formen part del seu llibre Notas de un método.