Actualitat

Una terrible crisis sanitaria a nivel mundial, y un confinamiento domiciliario de varios meses, han forzado a las instituciones educativas y, sobre todo, a los diferentes agentes de la comunidad educativa (profesorado, alumnado, familias, etc.) a adaptarse a la era de las tecnologías. Hay quien piensa, y defiende, que el siglo XXI comenzó en marzo de 2020.

En aquestes línies intentarem resumir els principals canvis que introdueix l’avant projecte de Llei Orgànica d’FP, fonamentalment pel que fa a la integració de dos subsistemes d’FP diferents sota un mateix paraigües: la Formació Professional reglada, que fins a hores d’ara s’impartia als instituts, i la formació més de caire ocupacional que s’organitzava i s’impartia des de diferents instàncies, com ara per exemple el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Un de cada cinc adults en l'OCDE no ha obtingut l'educació secundària superior i, en alguns països, una part significativa d'alumnes abandona l'escola abans d'hora. Són dades recollides en l'últim informe de l'OCDE Education at a Glance 2021, Panorama de l'Educació 2021, que proporciona dades sobre l'estructura, les finances i l'acompliment dels sistemes educatius als països de l'OCDE i en diverses economies associades.

La UAB lidera l'elaboració d'un manual per a professorat sobre el tractament de la infància tutelada i adoptada. Exercicis com dibuixar un arbre genealògic o activitats com celebrar el dia del pare o la mare poden provocar situacions d'angoixa. El manual reflexiona sobre el llenguatge que convé fer servir o les accions a dur a terme, com ara tenir un pla d'acollida i facilitar una incorporació gradual en el centre educatiu.

Un estudi demostra que els programes universitaris sènior milloren la salut física i mental alhora que beneficien la vida social i cultural dels majors de 50 anys. Les dones d’aquesta edat, que tradicionalment van tenir menys oportunitat per anar a la universitat quan eren joves, són majoria en aquests programes perquè estudiar les allibera dels mandats de gènere imposats socialment i millora l’autoestima.

No entrarem a debatre des d'un punt de vista soci-polític aquesta agenda, que conforma actualment la governança de la gran majoria de països i les aspiracions genèriques dels quals són altament lloables. Una altra qüestió, són els efectes de poder com a contrapartida material i instrumental que s'oculten sota la narrativa de l'Agenda 2030, igual que succeeix amb la gran majoria de meta-relats socials.

Per a alguns avui sembla que el cos de catedràtics sigui quelcom del passat -tal com ha insinuat cert responsable de l’educació a casa nostra, un passat que erròniament s’identifica amb la dictadura franquista-, i que sigui més políticament correcte fomentar un igualitarisme de la docència que al final és del tot fals i fraudulent.

¿Por qué llamamos transversales a los contenidos que no “encajan” en un área o asignatura? Por ejemplo: La educación medioambiental, moral y cívica o la igualdad de género. Se hace referencia a ellos de manera paralela y secundaria respecto a las materias principales. Pero detrás de esa denominación de “contenidos transversales” se esconden precisamente los valores morales cívicos.

“Imagina unos hombres en una habitación subterránea en forma de caverna con una gran abertura del lado de la luz. Se encuentran en ella desde su niñez, sujetos por cadenas que les inmovilizan las piernas y el cuello, de tal manera que no pueden ni cambiar de sitio ni volver la cabeza, y no ven más que lo que está delante de ellos”. (El mito de la caverna, Platón).

Comença un nou curs encara amb més incerteses que l’anterior. A la pervivència d’una pandèmia davant la qual sembla que s’ha optat per mirar cap a un altre costat, s’hi afegeix la implantació d’una nova llei educativa que, si més no, ha estat polèmica en la seva elaboració i tot indica que genera dubtes força raonables pel que va a la seva aplicació; tant entre molts docents com a la societat en general.