“Propostes” (Tercera taula rodona)

TERCERA TAULA RODONA DEL ‘II CONGRÉS D’EXPERTS DOCENTS‘  (4.ª part)

Barcelona va acollir el 26 de novembre el «II Congrés d’experts docents», organitzat per la Fundació Episteme i l’Observatori Crític de la Realitat Educativa (OCRE), dedicat a «La necessitat social del coneixement». Celebrat a la Residència d’Investigadors del CSIC, l’acte va aplegar més de 160 assistents, majoritàriament professors, que reclamen més racionalitat, més ciència i més coneixements com a necessitat acadèmica i social davant les evidents mancances dels alumnes, reflectides en els mals resultats obtinguts pels nostres estudiants i recollides en els successius informes PISA.

 

Fundació Episteme

És possible una interdisciplinarietat des dels departaments didàctics sense renunciar al principi d’especialitat. El docent ha de fer ús de la seva llibertat de càtedra i autoorganitzar-se enfront del plantejament hegemònic d’innovació pedagògica. Els àmbits es poden contrarestar mitjançant una bateria d’arguments i accions organitzades. S’ha de perseguir la unió d’un front comú, educativament crític i obert a totes les especialitats. L’escola pública i de qualitat ha de ser defensada.

Amb el títol “Propostes”, aquesta tercera taula rodona va abordar aquestes qüestions amb les intervencions de Josep Oton, JoanRa Pla, Pepe Sabater, Irene Murcia i Pascual Gil, sota la moderació d’Eva Serra.

 

Josep Oton: “Codocència sense renunciar a l’especialitat”

Josep Oton / Fundació Episteme

Josep Otón, president de l’Associació de Catedràtics de Catalunya i secretari de la Fundació Episteme, va comparar les successives reformes educatives amb la notícia de les ovelles d’Àsia central que han estat dues setmanes caminant en cercle. Cada reforma pretén esmenar els errors de l’anterior i, al seu torn, generarà noves disfuncions que requeriran noves lleis. Això es dona pel menyspreu del passat, d’aquí l’apel·latiu de ‘profesaures’. “Quan parles de ‘profesaures’ estàs dient que és alguna cosa del passat i que, per tant, ja és obsolet. Hi ha per definició, una desconfiança cap al passat“. I tot seguit va voler referir-se als àmbits com a relleu proposat a aquest passat. Per exemple, els àmbits venen a esmenar l’excés de docents que imparteixen matèries en un grup i a promoure la interdisciplinarietat. Però resulta que han estat les reformes educatives, amb la LOMLOE inclosa, les que redueixen les hores de les assignatures i, d’aquesta manera, fan intervenir a un major nombre de docents en un grup. “Ens hem carregat allò que funcionava per a crear una cosa nova que no funciona i que ens ha ficat en aquest cercle”, en al·lusió a la metàfora de les ovelles.

“S’ha fet una mutació de la metodologia”, que a fi d’aplicar la novetat i/o d’esmenar els errors que apunten a cada llei, ha renunciat a aprenentatges que abans funcionaven perfectament

Per a Oton “S’ha fet una mutació de la metodologia“, que a fi d’aplicar la novetat i/o d’esmenar els errors que apunten a cada llei, ha renunciat a aprenentatges que abans funcionaven perfectament. Com a proposta, l’historiador i escriptor va apuntar cap al fet que la interdisciplinarietat es podria treballar en els departaments didàctics -que actualment tendeixen a ser suprimits-, i amb les antigues ‘hores B’ (desdoblaments emprats ja en la LGE) que permetrien la codocència i l’aplicació de metodologies més pràctiques per a dissenyar activitats interdisciplinàries, però sense renunciar a l’especialitat. “Com es pot fer una cosa interdisciplinària si no domines la teva disciplina”, defensava. I així, va apel·lar a l’aplicació d’un criteri marcat per la competència a cada especialitat per a connectar les àrees d’aprenentatge susceptibles de connexió amb altres disciplines.

 

Joan Ramon Pla: “Cal defensar la llibertat de càtedra”

JoanRa Pla / Fundació Episteme

Com a portaveu de la plataforma “No al Currículum“, el professor de Física i Química i Biologia i Geologia JoanRa Pla, va iniciar la seva ponència explicant el naixement d’aquesta formació contrària a les noves iniciatives de laxitud de continguts i hores lectives. “Tot va començar de manera espontània a través de les xarxes després de la publicació de l’esbós sobre els nous currículums, publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya”. Després de la difusió d’un document crític a les mans de la seva plataforma davant les noves mesures, el resultat va ser la recollida d’unes deu mil signatures a través de Change.org que van ser presentades en l’administració catalana. Pla va voler detenir-se davant un aspecte concret aportat per aquesta comunitat autònoma i referit a la incorporació de ‘hores de gestió autònoma’ [dedicades bàsicament a projectes], i que venen a suplir les hores rebaixades d’impartició de continguts. Una situació educativa més pròpia d'”Un regne de taifes complet, on hi haurà centres que intentin ‘preservar el que es pugui’ i centres que decideixin ‘innovar fins i tot més’ del que es fa“, va criticar.

“Hi ha un sectarisme absolut” que acaba fins i tot per confondre al docent quan tracta d’explicar als seus alumnes continguts i no se cenyeix a l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP)

Després de la reunió mantinguda amb el director general d’Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües Joan Cuevas i la directora general de Professorat i Personal de Centres Públics Dolors Collell, tots dos de la Generalitat catalana, se’ls va comentar que “És el que hi ha. Ens ve de l’Estat“. Des de llavors, ni Pla ni la plataforma que representa han tingut més notícies. Però la crítica va continuar enfront d’aquesta “Imposició metodològica, que promociona a aquells centres que apliquen les ‘innovacions pedagògiques’, mentre s’injuria als ‘centres tradicionals’. Igual que qüestionen la formació del professorat, on de manera voluntària s’accedeix a cursos que “no presenten didàctica d’especialitat” o el màster de Secundària, que dedica un sol mes a la disciplina i fa servir la resta de curs a la metodologia. “Hi ha un sectarisme absolut” -va denunciar Pla- que acaba fins i tot per confondre al docent quan tracta d’explicar als seus alumnes continguts i no se cenyeix a l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP). Enfront d’aquest panorama educatiu, les propostes de JoanRa Pla passen per la defensa de la llibertat de càtedra (referida a l’actuació docent de manera individual a l’aula), l’autoorganització en centres amb companys (com a escut d’unitat actuant enfront de direccions rígides i impositives), organització de tallers i xerrades a les famílies (comunicar i buscar la complicitat dels pares que ignoren el que està passant), grups de treballs per zones (recollida de dades per a organitzar un nou currículum) i augmentar la relació universitat-instituts-escoles de primària, va proposar com a principals propostes.

 

Pepe Sabater: “Els àmbits es poden contrarestar mitjançant una bateria d’arguments i accions”

Pepe Sabater / Fundació Episteme

Impulsor de la Plataforma contra els Àmbits Imposats i membre fundador de l’Observatori Crític de la Realitat Educativa (OCRE) Pepe Sabater, exerceix la docència de Física i Química des de l’any 1992. La seva experiència, així, es remunta des de la LGE i les successives vuit lleis posteriors que han transcorregut des de llavors. “No soc un nostàlgic -va afirmar-, però des que es va implantar la LOGSE crec que quelcom fonamental està fallant“. I revisant l’extensió d’edat obligatòria fins als 16 anys, des de 1990, va comentar que el tipus d’alumnat es va diversificar en els instituts i les fallides van començar a arribar des de primària. “Ens deien que canviéssim el xip. I això va ser el que vam fer, baixar el nivell a l’alumnat”. D’ençà la successió de les diferents lleis es va comprovar que res disminuïa el fracàs escolar “bàsicament perquè totes eren la mateixa”, va subratllar, igual que la impotència que es destil·lava a la sala de professors des d’aquell moment. “No sé si en aquella època, el professorat de primària esperava que ens reveléssim els de secundària i nosaltres, que ho fessin els de la universitat”, va confessar. I va voler referir-se a l’any 2006 i la publicació del Panfleto antipedagógico, de Ricardo Moreno Castillo juntament amb l’aparició d’algunes pàgines web crítiques on es va plantejar la necessitat de contactar entre el professorat.

D’ençà la successió de les diferents lleis es va comprovar que res disminuïa el fracàs escolar “bàsicament perquè totes eren la mateixa”

“Ja des de l’Associació dels professors de Física i Química vam veure venir els àmbits, fet que es va confirmar en ple confinament”. Des d’aquesta associació es va protestar per la reducció d’assignatures que comportava, però la resposta de l’administració valenciana va ser que amb els àmbits es facilitaven les noves metodologies, la inclusió, la cooperació, la coordinació entre el professorat, etc. I així, després de l’etapa de confinament, els àmbits es van assentar a la comunitat valenciana i van passar a ser obligatoris en primer de l’ESO i voluntaris en segon, “Sense cap estudi seriós sobre el seu impacte”, va subratllar. Com conseqüència de plegat, l’abril de 2021 es va compartir un decàleg en contra dels àmbits que va donar lloc a la plataforma: «No als Àmbits». Les seves propostes passen per pressionar als sindicats, que “han de representar al professorat”, la creació de grups de treball presencials, però també a través de xarxes socials, contactes amb grups crítics d’altres comunitats, amb grups de famílies (mares i pares), així com el desenvolupament d’arguments en contra dels àmbits i publicacions de llibres i blogs, traducció d’articles i divulgació alternativa als mitjans de comunicació.

 

Irene Murcia: “La difusió és fonamental per a arribar a les famílies, als docents, a la societat”

Irene Murcia / Fundació Episteme

La presidenta de l’Observatori Crític de la Realitat Educativa (OCRE) i professora de Matemàtiques, Irene Murcia va iniciar comentant la finalitat que, des de la plataforma que lidera, pot assolir la unió d’interessos comuns. “Cal organitzar-se, des de qualsevol comunitat autònoma o des dels centres educatius i fins i tot a títol personal“, va defensar apuntant cap a l’educació pública. “Una educació pública de qualitat, rigorosa i amb recursos per a tot l’alumnat”, va remarcar. La difusió, per a Múrcia, és fonamental per a arribar a les famílies, als docents, a la societat. També va voler referir-se a “els bastons a les rodes que ens hem trobat”, per a alertar amb això sobre els impediments ja experimentats pels crítics. “Fa a penes deu mesos de la creació d’OCRE -va subratllar-. En la plataforma ‘No als Àmbits’ es va produir un punt d’inflexió, provocat per la suma de descontentaments que es van anar agregant, amb diferents posicions i debats” i que, a més, no havien pres la forma d’interlocució que calia. Com a resposta es va optar per una la creació d’una associació, OCRE, “formada per docents a peu d’aula que parlen sobre docència“, va significar.

Cal organitzar-se, des de qualsevol comunitat autònoma o des dels centres educatius i fins i tot a títol personal

L’objectiu d’OCRE -va comentar- passa per “La unió d’un front comú, obert a totes les especialitats capaç de contrarestar tota aquesta desfeta educativa“. Una problemàtica que afecta a tots els nivells d’ensenyament i a totes les comunitats autònomes. Les seves propostes inclouen diferents vies de comunicació entre docents: xarxes socials, assemblees generals, comunicacions electròniques, creació de cinc subgrups de treball: xarxes i web; recopilació d’articles crítics o de recerca o llibres; activitats d’OCRE com els congressos realitzats; contactes i relacions amb premsa, sindicats, famílies, etc. i; un últim grup de contactes amb docents, associacions i comunitats autònomes. A més, va voler esmentar col·laboracions amb altres associacions, com el Seminari Ítaca i la Fundació Episteme així com amb professionals universitaris, recursos jurídics presentats i va destacar “L’elaboració d’un escrit que conjugui una protesta contra la LOMLOE per a difondre i que serveixi per a aixecar la crítica des de totes les comunitats autònomes“. Per a concloure Irene Murcia, va voler insistir en la importància de divulgar per a aclarir confusions entre les famílies i els mateixos docents i va animar a la lectura constant, a través de diverses publicacions educatives que va mostrar.

 

Pascual Gil: “Intentem construir una escola republicana”

Pascual Gil / Fundació Episteme

El professor d’Història i escriptor Pascual Gil, va partir dels diferents escenaris educatius; per a començar apuntant a l’estatal. “El primer que signaríem tots -va dir- és una baixada de ràtios en tots els nivells, des de primària fins a, almenys, batxillerat”. Així, va denunciar que després de les bones intencions descrites en el BOE (inclusió, atenció a la diversitat..), la realitat és que els professors compten amb 50 minuts i mes de trenta alumnes a l’aula. “Sense condicions materials ni objectives és impossible complir amb aquestes bones intencions”, va puntualitzar. Com a segon punt va proposar “Derogar tots els elements lesius de la legislació educativa, des del paradigma constructivista fins al dirigisme metodològic que coarta la llibertat de càtedra del docent i la seva capacitat d’actuació dins l’aula”. Gil també va reivindicar “que el currículum recaigui en mans d’especialistes”, partint del mèrit i la capacitat a l’hora de dissenyar les lleis educatives. Un cop realitzat tot això -va destacar- caldria “blindar el món educatiu i fer-ho impermeable a les temptatives de filtració de pseudociències, pseudoteories i pseudoteràpies“. Per a això, va suggerir, hauria de contrastar-se la realitat de l’aula amb estudis de psicologia, pedagogia, neurociències o sociologia. “Qualsevol tipus de canvi ha d’estar recolzat per l’evidència científica“, va sostenir. I garantir tot això al marge dels vaivens del poder.

Caldria “blindar el món educatiu i fer-ho impermeable a les temptatives de filtració de pseudociències, pseudoteories i pseudoteràpies”

En l’àmbit autonòmic, el professor Gil va voler detenir-se en la formació del professorat. “S’ha d’ajustar a l’evidència científica disponible, amb especial èmfasi en l’actualització sobre els continguts de la seva matèria i en la formació didàctica específica”. Com a afegiment a això va suggerir “posar fi a l’externalització dels cursos de formació“, ja que els continguts s’escapen al rigor desitjable sobre l’oferta que s’imparteix. D’altra banda, va demanar “Posar fre a la ingerència de les grans empreses tecnològiques i multinacionals en el món educatiu“, un escull que al seu parer irromp en la privacitat de les dades dels alumnes i dels propis centres escolars i desvia els recursos econòmics cap a dispositius que “ningú demana”. “L’ús de les TIC s’ha de regir únicament per interessos pedagògics“, va advertir Gil. Sobre la universitat, el professor va voler posar l’èmfasi en la quantitat de cursos pseudocientífics que s’imparteixen allí emparats en les noves pedagogies, per això va proposar “Una revisió exhaustiva i una renovació dels plans d’estudi i continguts que es donen en els graus de Magisteri i en el màster de professorat“. Sobre això va detenir-se també en l’aixecament de moltes veus crítiques que sorgeixen des de la pròpia universitat per a millorar aquesta situació. Gil va voler tanmateix reclamar un augment de la càrrega lectiva “tot el que sigui possible, dedicada a les didàctiques específiques i a les pràctiques reals a l’aula“. En l’àmbit sindical va demanar més interrelació entre sindicats i professors per a “recaptar informació rellevant des de les bases”. I, per a finalitzar, va dir que des dels centres s’hauria de “Reclamar un reforç del paper del claustre en la presa de decisions“, així com “Retrocedir en la versió mercantilitzada i marcadament empresarial en els centres educatius”. En un al·legat a la defensa de l’escola pública, Gil va concloure:”Intentem construir una escola republicana“.

 

TERCERA TAULA RODONA: «Propostes»

Accés al vídeo de la tercera taula rodona «Propostes» (4)

 

SEGONA TAULA RODONA: «Docència i Societat»

Accés al vídeo de la segona taula rodona «Docència i Societat» (3)

Accés al reportatge resum de la Segona taula rodona (3 text)

PRIMERA TAULA RODONA: «Educació I Societat»

Accés al vídeo de la Primera taula rodona «Educació i Societat» (2)

Accés al reportatge resum de la Primera taula rodona (2 text)

TAULA INAUGURAL: Classe magistral de Nuno Crato

Accedir al vídeo de la Taula Inaugural amb Nuno Crato (1)

Accedir al reportatge resum de la Mesa Inaugural (1 text)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Ver más

  • Responsable: Fundació Episteme.
  • Finalidad:  Moderar los comentarios.
  • Legitimación:  Por consentimiento del interesado.
  • Destinatarios y encargados de tratamiento:  No se ceden o comunican datos a terceros para prestar este servicio. El Titular ha contratado los servicios de alojamiento web a Nominalia que actúa como encargado de tratamiento.
  • Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional: Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.