Actualitat

La «Flipped Education» o el capgirament educatiu

Si els centres educatius abandonen la seva funció i assumeixen altres tasques, què pot arribar a passar? Doncs que dintre d’un temps, quan hom s’adoni de la importància de formar persones cultes, els coneixements s’hauran d’aprendre fora de l’aula, encara que sigui pagant. Li correspondrà als pares i mares, com ja està passant, ensenyar el que no s’aprèn a l’escola.

La vaga docent i l’efecte papallona

Confesso que mai vaig imaginar l'impressionant seguiment que ha tingut la vaga de docents a Catalunya. No fins a quatre o cinc dies abans, quan era ja evident. Però quina ha estat l'espoleta que va activar la metxa? Cert que aquest conseller d'Educació no suscita precisament entusiasmes. Però també que hi havia motius més que sobrats per a una vaga similar des de fa ja molt temps...

“Dret a votar” s’uneix al clamor de petició de dimissió de Cambray

La Plataforma “Dret a votar la Jornada Escolar”, que defensa a Catalunya que els centres educatius puguin triar la jornada partida o continuada, es mostra indignada per la voluntat del Departament d’Educació d’eliminar unilateralment la jornada continuada als instituts públics i a les 25 escoles del pla pilot iniciat el 2012.

Educació 451

És típic que en els cursos de formació del professorat, o en conferències on es defensa aferrissadament la innovació educativa, el ponent faci un gest molt didàctic. Es treu de la butxaca el mòbil, l’ensenya als assistents i afirma ben convençut: “ Aquí hi és tot el coneixement”. No es diu explícitament, però es dona a entendre que els alumnes poden accedir al coneixement tot consultant el mòbil i, per tant, es pot prescindir de la figura del professor o, si més no, ja no és el responsable en la transmissió de coneixements.

Entrevista a Felipe de Vicente. “El Mundo”

Felipe de Vicente (Barcelona, 1951) es presidente de la Asociación de Catedráticos de Instituto (Ancaba), vicepresidente de la Fundación Episteme y miembro del Consejo Escolar del Estado dentro del grupo de personalidades de reconocido prestigio. Está a punto de publicar De la ley al aula. La educación en España. (1977-2022), donde hace un recorrido por los principales cambios que han experimentado los centros educativos.

Professors demanen la dimissió del conseller Josep G. Cambray

La ‘Plataforma en defensa d'una educació pública i de qualitat’ diu NO als nous currículums d'ESO i Batxillerat «imposats» des del Departament d'Educació de la Generalitat. La seva disconformitat els ha portat a demanar la dimissió del conseller Josep González Cambray, Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i de Ramon Grau com a Director general de Currículum.

La incertesa en la tria d’estudis a l’adolescència

Un estudi de la UAB mostra que més de la meitat de les eleccions vocacionals explícites dels adolescents a l’hora de triar estudis no coincideixen amb les seves preferències implícites. Per fer l’estudi, els investigadors han desenvolupat un conjunt d’eines informàtiques que han fet servir 300 estudiants de 4rt d’ESO de l’àrea de Barcelona.

Autoritat sense poder. Un equívoc perillós

Ja fa dècades que alguns termes han estat eliminats del vocabulari educatiu. Una absència notable és, per exemple, la de la paraula «disciplina». Si es pronuncia o s’escriu en l’àmbit del debat educatiu salten immediatament totes les alarmes i es disparen amb tota contundència les acusacions habituals: «reaccionari», «retrògrad» i, en contextos més illetrats, «fatxa».

EPA: És Per a Acollonar-se

A partir del curs vinent, desapareixen a Catalunya els «suspensos», tot i que tampoc és que sigui així exactament, sinó més aviat sí però no, i ni sí ni no, ans tot el contrari, però a l'inrevés. I com toca, tot en perfecta harmonia amb el carnavalesc estat de coses a què estem ja tan acostumats d'ençà l'Ebre, on res no és el que sembla...

La (de)formació del professorat i l’allargament del màster pedagògic

S'explica que una vegada, amb motiu d'un debat parlamentari sobre educació, van comparèixer davant la il·lustre cambra el director general d'universitats i el d'ensenyaments secundaris. El d'universitats, en la seva exposició, es va queixar del baix nivell dels alumnes que accedien al primer curs de facultat; el segon, al seu torn, li va replicar que tenien el nivell que els havien ensenyat els universitaris formats a la institució que el seu col·lega representava.
Aquest web fa servir cookies pròpies per al seu correcte funcionament. Al clicar al botó Acceptar, acceptes aquestes tecnologies i el seu ús així com el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Més informació
Privacidad