Actualitat

El 81,7% del professorat de Secundària creu necessari preservar el principi d’especialitat

A finals del mes d’abril, la Plataforma en Defensa d’una Educació Pública i deQualitat, va enviar una enquesta a tot el professorat de secundària, amb una sèriede preguntes que feien referència a l’ESO i al batxillerat. La majoria dels enquestats mostra el seu rebuig al nou disseny curricular i les noves polítiques del Departament d’Educació.

Virgínia Tech (Notes sobre la violència)

Sembla contraintuïtiu sostenir, com es dedueix de les ideologies woke, que els alumnes són producte de la violència estructural, i m'inquieta pensar que en córrer els anys molts, ja adults, s'estimin més tornar al seu propi passat a condició que sigui una història de violència. És temptador abandonar-se a un mateix per a explicar-se a través de la victimología, buscant el sentit que ens va faltar en un passat incomprès i que avui rebutgem traumàticament.

En record de Nuccio Ordine

A ASPEPC·SPS vam tenir l’oportunitat i el privilegi de conèixer-lo personalment quan va ser amb nosaltres a Barcelona, el febrer de 2019, i vam poder comprovar la gran persona que era. Avui, dèiem al començament, ens hem quedat més sols perquè Nuccio ens ha deixat. Però no ens hem quedat orfes: el professor Ordine segueix entre nosaltres.

La falta de professors o el penúltim gran problema del sistema educatiu

Molts ens preguntem què més ha de passar perquè les autoritats educatives vegin que el món de l’ensenyament necessita, ja de forma inexcusable, un canvi de rumb (...). Quan arribarà, quan, al nostre sistema educatiu, el polític coratjós que el fecundi retornant-li el desig de coneixement, que el redimeixi d’aquesta impotència apàtica amb què s’arrossega gràcies a tants experts? 

La paradoxa de les especialitats docents

Paradoxalment, resulta que els crítics amb les especialitats docents solen ser els mateixos que proposen la seva particular forma d’especialització. No serà que es pretén diluir les especialitats docents per afeblir l’autoritat acadèmica del professorat i situar-lo en una posició supeditada al beneplàcit dels càrrecs de gestió? Tal vegada, l’objectiu no sigui innovar ni garantir la llibertat i la igualtat sinó, senzillament, controlar.

No two Alike (No hi ha dos iguals)

Per què les famílies i els centres estan tan convençuts de la importància crucial que tenen en la vida dels seus fills i alumnes?, Per què els pares i professors creuen que l'èxit o el fracàs dels seus descendents i deixebles en el futur depèn del que facin avui a casa i a l'escola? La veritat és que són factors menys importants i amb menys possibilitats del que ens agradaria esperar; encara que per a una minoria sí que siguin decisius.

Branding educatiu

Potser els centres escolars haurien d’esdevenir “franquícies”, espais lliures de servilismes extraeducatius. I, de retruc, hauríem de recuperar la confiança en els docents que han acreditat la seva competència professional. Com a persones preparades per ensenyar l’ofici d’aprendre esdevenen una autèntica marca de qualitat. Sí, s’hauria d’associar el prestigi a persones, a bons professionals, i no a artificis lingüístics que, per més moderns, originals i atractius que semblin, poden ser una burda enganyifa comercial.

Monederos falsos

Julián Marías en el seu article Monederos falsos recordava que en els bitllets del Banc de França hi havia una inscripció d'advertiment per als delinqüents que deia: “els falsificadors seran condemnats a treballs forçats a perpetuïtat”. La qual cosa tenia la seva gràcia, el falsificador havia de dictar la seva pròpia sentència en el bitllet que falsificava. A qui no l'atreu aquesta imatge en pensar en els nostres benvolguts educadors terapèutics i pedagogs competencials?

Bullying a l’aneguet lleig

El sistema escolar fomenta l'educació emocional, la competència ciutadana, personal i social, el treball cooperatiu, la prevenció de la violència, els valors democràtics… però tal vegada no és prou eficaç per tallar de soca-rel, sense cap cap dilació, situacions d'injustícia que s'acarnissen amb nens i adolescents castigats pel caprici dels seus companys. El bullying no és un problema modern, però resulta escandalós que es continuï repetint en una societat moderna.

El calendari: Un exercici de poder

Si es canvia el calendari és per demostrar qui mana (o qui vol demostrar que mana), com s’ha fet en altres períodes històrics. És una manera de fer el pols amb professorat tot simulant que es compte amb la pretesa aquiescència de les famílies. Parafrasejant a Orwell podríem dir: “Qui controla el present (autoafirmant el seu poder), controla el futur (determinant els calendaris); qui controla el futur, controla el passat (esborrant de la memòria el que hi havia abans)”.
Aquest web fa servir cookies pròpies per al seu correcte funcionament. Al clicar al botó Acceptar, acceptes aquestes tecnologies i el seu ús així com el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Més informació
Privacidad