Actualitat

«A vostès, senyores, senyors del sistema, se'ls omple la boca dient que els preocupa moltíssim la salut mental, la formació, el futur dels nostres infants i dels nostres adolescents; que les nostres escoles són inclusives; que tot va bé; i no se'ls acut cap altra idea millor que implementar la LOMLOE (amb el pas canviat i amb tot allò que suposa: canvis organitzatius, material nou i, tal com estem veient, menys exigència i més màniga ampla per a què s'acabi d'instal·lar la vagància i la mediocritat)».

Si els centres educatius abandonen la seva funció i assumeixen altres tasques, què pot arribar a passar? Doncs que dintre d’un temps, quan hom s’adoni de la importància de formar persones cultes, els coneixements s’hauran d’aprendre fora de l’aula, encara que sigui pagant. Li correspondrà als pares i mares, com ja està passant, ensenyar el que no s’aprèn a l’escola.

Confesso que mai vaig imaginar l'impressionant seguiment que ha tingut la vaga de docents a Catalunya. No fins a quatre o cinc dies abans, quan era ja evident. Però quina ha estat l'espoleta que va activar la metxa? Cert que aquest conseller d'Educació no suscita precisament entusiasmes. Però també que hi havia motius més que sobrats per a una vaga similar des de fa ja molt temps...

La Plataforma “Dret a votar la Jornada Escolar”, que defensa a Catalunya que els centres educatius puguin triar la jornada partida o continuada, es mostra indignada per la voluntat del Departament d’Educació d’eliminar unilateralment la jornada continuada als instituts públics i a les 25 escoles del pla pilot iniciat el 2012.

És típic que en els cursos de formació del professorat, o en conferències on es defensa aferrissadament la innovació educativa, el ponent faci un gest molt didàctic. Es treu de la butxaca el mòbil, l’ensenya als assistents i afirma ben convençut: “ Aquí hi és tot el coneixement”. No es diu explícitament, però es dona a entendre que els alumnes poden accedir al coneixement tot consultant el mòbil i, per tant, es pot prescindir de la figura del professor o, si més no, ja no és el responsable en la transmissió de coneixements.

Felipe de Vicente (Barcelona, 1951) es presidente de la Asociación de Catedráticos de Instituto (Ancaba), vicepresidente de la Fundación Episteme y miembro del Consejo Escolar del Estado dentro del grupo de personalidades de reconocido prestigio. Está a punto de publicar De la ley al aula. La educación en España. (1977-2022), donde hace un recorrido por los principales cambios que han experimentado los centros educativos.

La ‘Plataforma en defensa d'una educació pública i de qualitat’ diu NO als nous currículums d'ESO i Batxillerat «imposats» des del Departament d'Educació de la Generalitat. La seva disconformitat els ha portat a demanar la dimissió del conseller Josep González Cambray, Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i de Ramon Grau com a Director general de Currículum.

Un estudi de la UAB mostra que més de la meitat de les eleccions vocacionals explícites dels adolescents a l’hora de triar estudis no coincideixen amb les seves preferències implícites. Per fer l’estudi, els investigadors han desenvolupat un conjunt d’eines informàtiques que han fet servir 300 estudiants de 4rt d’ESO de l’àrea de Barcelona.

Ja fa dècades que alguns termes han estat eliminats del vocabulari educatiu. Una absència notable és, per exemple, la de la paraula «disciplina». Si es pronuncia o s’escriu en l’àmbit del debat educatiu salten immediatament totes les alarmes i es disparen amb tota contundència les acusacions habituals: «reaccionari», «retrògrad» i, en contextos més illetrats, «fatxa».

A partir del curs vinent, desapareixen a Catalunya els «suspensos», tot i que tampoc és que sigui així exactament, sinó més aviat sí però no, i ni sí ni no, ans tot el contrari, però a l'inrevés. I com toca, tot en perfecta harmonia amb el carnavalesc estat de coses a què estem ja tan acostumats d'ençà l'Ebre, on res no és el que sembla...