Actualitat

Són lliures les nostres universitats o acaten els dictats de la banca i les agències d'avaluació en benefici d'un utilitarisme? S'abandona el professorat universitari a aquestes pressions del mercat? Hi ha sortida enfront del cansament que acompanya a la professió docent i a la societat? Per què la universitat s'ha impregnat de terminologia empresarial abandonant la seva funció de transmetre el saber? Es troben alumnes i professors desproveïts de la seva independència civil enfront dels xantatges del poder privat?

On resideix l'autoritat del docent, en el seu estadi pre-públic, com a transmissor de coneixements en una societat sense autoritat ni tradició? Genera la llibertat en l'educació una bretxa de desigualtats entre aquells que volen estudiar i els qui no? "No caldria deixar de banda tant de messianisme i limitar-nos a proporcionar coneixements? Tot ha d'estar llest per a ser consumit, incloent-hi l'educació, els coneixements, que també han d'arribar empaquetats? És l'escola un àmbit que el capital no pot deixar de costat en una societat supeditada a l'economia?

Fins a quin punt pot ajudar la ciència a l'educació? Per què s'accepten polítiques educatives sense contrastació? Són realment ‘noves’ les competències en educació? És la societat realment conscient del que passa dins les aules? S'ha de retornar al docent la seva llibertat de càtedra i el seu prestigi? És l'educació ostatge d'un model sistèmic cada vegada més pròxim a la postveritat?

Òbviament, seria un suïcidi cultural renunciar al potencial educatiu d'Internet, però convé no oblidar l'objectiu pedagògic de l'enciclopèdia per poder fer un ús correcte de les noves tecnologies. Altrament, tot saturant d’informació generarem una societat inculta. Perquè la clau de l'enciclopèdia no és tan sols aportar continguts, sinó fer-ho de manera estructurada.

En realitat, les 4 C’s educatives són la transposició de las 4 C’s del marketing, els quatre elements clau en el procés de comercialització i venda d'un  producte: Consumidor, Comunicació, Conveniència i Cost. Al seu torn, aquestes 4 C’s del marketing substitueixen a les 4 P’s que fins fa poc prevalien en el món dels negocis i que algú les ha considerat caduques: Producte, Preu, Punt de venda i Promoció.

«Educació per a la ciutadania» conforma, així la recordo quan la vaig cursar, una assignatura Maria, doctrinalment tova i informativa, l'objectiu de la qual era oferir prioritàriament una sensibilitat tolerant i un sentir democràtic abans que una comprensió teòrica i un coneixement comparatiu real del nostre sistema polític. Apel·lant a la vaguetat de l'esperit abans que a la concreció de l'intel·lecte.

Tota educació és una forma, més dura o més subtil, d'adoctrinament, sigui democràtic o cristià, i convé no autoenganyar-se sobre aquest tema. Educar cívicament implica ensenyar virtuts públiques i la formació d'un esperit democràtic en l'home per a llançar-lo a un règim democràtic de convivència, alhora que conforma el caràcter i una personalitat moral com a manera d'estar i sentir en el món.

Els autors coincideixen a plantejar-nos que les possibles solucions poden ser, de fet, el problema. L'escolarització obligatòria, per si mateixa, no garanteix l'educació universal. L'experimentació pedagògica, autoproclamada innovació, pot eixamplar l’escletxa cultural i reforçar de retruc les desigualtats econòmiques.

Aquest passat mes d’agost, el Departament d’Educació va fer públics els resultats de les proves de competències bàsiques corresponents al curs 2021/22, que es realitzen al 4t curs d’ESO: els pitjors des que es fan aquest tipus de proves. El Departament i els seus pedagogs en nòmina ho han atribuït a la pandèmia. Nogensmenys, hi ha raons per pensar que es tracta d’una mala excusa que s’està començant a convertir en un boc expiatori massa recurrent.

Sotmès a un procés d'alienació en les dures societats postindustrials de consum, i per a sobreviure en elles, els plans d'estudi humanístics han hagut de mutilar-se i per això sacrificar l'excel·lència, la complexitat, la intel·ligència i subtilesa dels seus continguts, especialment els aspectes més inquietants i pertorbadors que podríem heretar de la tradició. Entre els béns anul·lats més preuats està el cultiu dels sabers inútils.