Fundació Episteme

Què ens diu PISA? Quines conseqüències té? Estan les famílies prou informades? Amb la finalitat d'analitzar aquestes dades i comprendre el seu abast, el dimecres, 20 de desembre a les 18:30 hores Fòrum Episteme presentarà un acte telemàtic obert a tots amb la participació de Xavier Massó, president de la Fundació Episteme i Secretari General del Sindicat Professors de Secundària i Dori Huertas, impulsora d'una plataforma de mares i pares que no es conformen al fet que els seus fills no aprenguin els continguts que serien desitjables.

Per a sortir d’aquest atzucac cal ser prudents amb la inclusivitat, recuperar un ensenyament sistemàtic, amb currículums estructurats, professorat especialista en la seva matèria i llibertat de càtedra per escollir les metodologies més adequades. Altrament, això anirà a pitjor.

Si renunciem a ensenyar, si renunciem a transmetre els coneixements que la nostra societat ha heretat de les generacions que ens han precedit, per estalviar-los a les noves generacions l’esforç d’aprendre’ls i d’actuar sobre el seu propi destí, les estem condemnant a la indigència moral i intel·lectual. I això, tant si es fa des de la ingenuïtat o de la pusil·lanimitat, ens fa igualment culpables com a societat si no ho denunciem i combatem. Tant hi fa si són imbècils o malvats: els efectes seran els mateixos.

El Programa per a l'Avaluació Internacional d'Estudiants (PISA) de l'OCDE examina el que els estudiants saben en matemàtiques, lectura i ciències, i què poden fer amb el que saben. En aquesta edició (2022) Espanya ha obtingut el resultat històric més baix en Matemàtiques, empitjorant en Lectura i millorant dos punts en Ciència respecte a l'última edició (2018), però perdent l'equivalent a mig curs respecte al que sabien en 2012.

No es pot privar a les noves generacions del llegat cultural amb l’excusa del que va passar en altres temps. Cal transmetre coneixements i ensenyar destreses per preparar els més joves per tal que es facin responsables en la construcció del seu futur. Altrament, correm el risc de cronificar la immaduresa, de crear nous Peters Pan.

Una educació moral liberal i humanista, que és l’anhel d’aquests autors, enforteix el judici individual, promou una mentalitat científica i una actitud filosòfica, preserva l’estranya alegria instintiva de la vida, afavoreix el gust pel cultiu personal i la llibertat, l’escepticisme cap a doctrines obscurantistes i impersonals, l’estima per la memòria i la tradició, la inquietud per conèixer-se un mateix, el vigor per la resistència íntima i l’entusiasme per l’autonomia.