Fundació Episteme

A Catalunya, sense anar més lluny, s’està gastant una més que respectable quantitat en moblar les aules de 1r d’ESO, redissenyant-les a la manera de les taules per grups d’un bar, amb el cambrer/docent passant-hi de tant en tant per preguntar als alumnes si s’ho estan passant bé, si s’estan divertint aprenent a aprendre i a veure què se’ls ofereix.

Per ser moderns ens pensem que hem d’oferir ensenyaments pràctics i vinculats a l’entorn immediat. Potser no era aquest el propòsit de les universitats populars, dels ateneus i de tants centres d’estudis i de formació que veien un greuge comparatiu privar les classes populars dels coneixements disponibles per als sectors benestants.

La funció del sistema escolar és transmetre el llegat de coneixements i habilitats d’una generació a una altra. Molt millor si es fa en un ambient distès i engrescador. Tanmateix, no podem oblidar que l’important és aprendre, com l’important de l’hospital és curar. Moltes gràcies als pallassos que ens fan més agradable la vida, però prou de pallassades que malmeten l’educació.

«Contra el pedagogismo» és l’al·legat d’Alberto Royo a favor del saber com a eix d’un sistema educatiu que aspiri a l’emancipació real del ciutadà i garanteixi uns coneixements sòlids i un ensenyament eficaç, rigorós i perdurable per a tots, al marge de modes, interessos, inèrcies o autocomplaences. Webinar amb el seu autor i la participació de Xavier Massó.

A finals del mes d’abril, la Plataforma en Defensa d’una Educació Pública i deQualitat, va enviar una enquesta a tot el professorat de secundària, amb una sèriede preguntes que feien referència a l’ESO i al batxillerat. La majoria dels enquestats mostra el seu rebuig al nou disseny curricular i les noves polítiques del Departament d’Educació.

El següent estudi, dut a terme per Francisco López Rupérez i Isabel García García, pretén reprendre la proposta efectuada el 2014 pel Consell Escolar de l'Estat i fonamentada, posteriorment, d'una manera àmplia (López Rupérez, García García i Sanz Labrador, 2015), en el sentit de recórrer a l'extensió de l'ensenyament obligatori fins als 18 anys com un procediment d'intervenció –o de política pública– per a la reducció efectiva del AET, intervenció la pertinència de la qual reposa en nous arguments i en noves evidències.