Fundació Episteme

El següent estudi, dut a terme per Francisco López Rupérez i Isabel García García, pretén reprendre la proposta efectuada el 2014 pel Consell Escolar de l'Estat i fonamentada, posteriorment, d'una manera àmplia (López Rupérez, García García i Sanz Labrador, 2015), en el sentit de recórrer a l'extensió de l'ensenyament obligatori fins als 18 anys com un procediment d'intervenció –o de política pública– per a la reducció efectiva del AET, intervenció la pertinència de la qual reposa en nous arguments i en noves evidències.

«Contra el pedagogismo» és l'al·legat d'Alberto Royo a favor del saber com a eix d'un sistema educatiu que aspiri a l'emancipació real del ciutadà i garanteixi uns coneixements sòlids i un ensenyament eficaç, rigorós i perdurable per a tots, al marge de modes, interessos, inèrcies o autocomplaences. És una crida a la resistència activa contra l'emblanquiment del pedagogisme i la conversió del coneixement en un article de luxe, a l'abast d'uns quants.

Sembla contraintuïtiu sostenir, com es dedueix de les ideologies woke, que els alumnes són producte de la violència estructural, i m'inquieta pensar que en córrer els anys molts, ja adults, s'estimin més tornar al seu propi passat a condició que sigui una història de violència. És temptador abandonar-se a un mateix per a explicar-se a través de la victimología, buscant el sentit que ens va faltar en un passat incomprès i que avui rebutgem traumàticament.

A ASPEPC·SPS vam tenir l’oportunitat i el privilegi de conèixer-lo personalment quan va ser amb nosaltres a Barcelona, el febrer de 2019, i vam poder comprovar la gran persona que era. Avui, dèiem al començament, ens hem quedat més sols perquè Nuccio ens ha deixat. Però no ens hem quedat orfes: el professor Ordine segueix entre nosaltres.

Nuccio Ordine considera que Europa està retrocedint en les seves conquestes històriques. Adverteix del perill davant l'augment dels partits populistes i defensa la importància de la formació en la cultura dels clàssics enfront d'una educació mercantilitzada. Professor de Literatura italiana, expert en el Renaixement i de la figura de Giordano Bruno, aquest filòsof i escriptor ha estat traduït a més de 20 idiomes per la seva obra La utilidad de lo inútil.

Molts ens preguntem què més ha de passar perquè les autoritats educatives vegin que el món de l’ensenyament necessita, ja de forma inexcusable, un canvi de rumb (...). Quan arribarà, quan, al nostre sistema educatiu, el polític coratjós que el fecundi retornant-li el desig de coneixement, que el redimeixi d’aquesta impotència apàtica amb què s’arrossega gràcies a tants experts?