Fundació Episteme

Una excel·lent iniciativa dels anys 60 i 70, vàlida per a certs entorns socials i que reclama una estructura organitzativa molt particular, pot ser que no doni els resultats esperats quan s’aplica en altres contextos. Aleshores, una iniciativa amb clares arrels progressistes, en generalitzar-se, burocratitzar-se i imposar-se precipitadament a altres models que també funcionen, pot privar determinats segments de la població de l’accés a un coneixement bàsics.

Les polítiques educatives no són alienes al context social. Webinar de Fòrum Episteme amb el periodista i escriptor, Juan Soto Ivars, titulat: «El humo perjudica seriamente la educación». S'analitza el desprestigi de la ironia, la cultura de la cancel·lació, la censura, el paper de les xarxes socials i el pacte de silenci educatiu que esquerra i dreta exerciten des de fa dècades.

La Fundació Episteme, de forma conjunta amb Professors de Secundària (aspepc·sps), l’Observatorio Crítico de la Realidad Educativa (OCRE) i l'Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya (ACESC), ha portat al Tribunal Suprem el nou «Decret d’Especialitats».

No, el problema no són unes hores de més o de menys, deixem-nos de foteses, sinó per a què les utilitzem i amb quin objectiu. Si no s’ensenya, no s’aprèn. I en el nostre sistema educatiu no s’hi aprèn, perquè no s’hi ensenya. I el que vertaderament és d’una baixesa moral inaudita, una autèntica iniquitat pròpia del cinisme més reconsagrat, és afirmar que estem ensenyant massa coses i que per això els resultats són dolents. Igual que afirmar que som els que tenim més vacances: tan fals com qui ho afirma.

Les polítiques educatives no són alienes al context social i per a analitzar-lo, Fòrum Episteme comptarà amb el periodista i escriptor Juan Soto Ivars. A l'acte telemàtic, titulat «El fum perjudica seriosament l'educació», s'analitzarà el desprestigi de la ironia, la cultura de la cancel·lació, la censura, el paper de les xarxes socials i el pacte de silenci educatiu que esquerra i dreta exerciten des de fa dècades.

A Catalunya, sense anar més lluny, s’està gastant una més que respectable quantitat en moblar les aules de 1r d’ESO, redissenyant-les a la manera de les taules per grups d’un bar, amb el cambrer/docent passant-hi de tant en tant per preguntar als alumnes si s’ho estan passant bé, si s’estan divertint aprenent a aprendre i a veure què se’ls ofereix.