Fundació Episteme

Una educació moral liberal i humanista, que és l’anhel d’aquests autors, enforteix el judici individual, promou una mentalitat científica i una actitud filosòfica, preserva l’estranya alegria instintiva de la vida, afavoreix el gust pel cultiu personal i la llibertat, l’escepticisme cap a doctrines obscurantistes i impersonals, l’estima per la memòria i la tradició, la inquietud per conèixer-se un mateix, el vigor per la resistència íntima i l’entusiasme per l’autonomia.

Els nous currículums educatius han entrat en escena per innovar i reformar els aprenentatges escolars. Molts dels seus defensors asseguren que amb aquestes noves eines s’assolirà una educació millor a les aules, però també hi ha altres veus dissidents que volen obrir un debat lògic i contrastat amb més dades i aportacions.

L’entrevistadora em va aclarir que no s’havia referit a les retallades de professorat ni a la pujada de ràtios que van patir els alumnes –no són res de rellevant, cal suposar-, sinó al tancament dels menjadors escolars que, amb la compactada, s’esdevenien prescindibles. Per cert, menjadors escolars habitualment gestionats per empreses de càtering sospitosament afins –dit prudentment- a sectors molt propers al Departament i les seves perifèries paraeducatives.

La nova educació assistencial i terapèutica planteja una relació de plena igualtat entre professor i alumne, o entre pares i fills, el que literalment significa l’extinció de l’autoritat i de qualsevol distinció entre coneixement i ignorància, entre el que té quelcom que oferir i el que precisa rebre-ho per a lligar-se al món i a la seva pròpia vida.

Fòrum Episteme presenta un nou webinar titulat "ESPECIALITATS: Factor imprescindible per a la qualitat educativa". En aquesta ocasió, intervenen, Miguel Ángel Tirado Ramos, professor i inspector d'Educació i Ignasi Fernández Daroca, professor i advocat del Sindicat Professors de Secundària.

Informativament qualsevol notícia pot ser fàcilment compresa a través de la tècnica de l'escola periodística nord-americana coneguda com les «5 W»: Què (What) ha succeït; Qui (Who) són els seus protagonistes; On (Where) ha succeït; Quan (When) ha succeït; i Per què ha succeït (Why)». Les 5W van ser establertes pel retòric grec Hermágoras de Temno, de l'escola de Rodas.