Fundació Episteme

Seminari dedicat a «Europa i l'exploració de l'espai: missions de l'Agencia Espacial Europea (ESA)». Amb la ponència de Juan Miró, qui ha treballat durant 27 anys a l'Agencia Espacial Europea (ESA), en programes espacials en les àrees de ciència, observació de la terra, vols tripulats, navegació per satèl·lit i coets.

L'única felicitat possible en l'educació, si una cosa així passés, seria la que proporciona l'aprenentatge del coneixement. No existeix una felicitat programàtica. La passió pels sabers inútils, l'interès per les emocions humanes i la curiositat intel·lectual venen del descobriment del món, un refugi per a distanciar-nos de la nostra neuròtica personalitat i el seu fràgil i impredictible benestar.

Si l’objectiu és convertir la Secundària en una Primària eternitzada, aleshores és clar que el MIR educatiu és el penúltim esglaó, els anteriors han estat, entre d’altres, els Instituts-escola i la dispersió curricular, cap a la constitució d’un cos únic docent, indiferenciat –el somni humit tan llargament cobejat per l’Administració i alguns sindicats-, des dels 6 fins a divuit anys, per abducció de la Secundària a la Primària. La qual cosa és, en si mateixa, conceptualment aberrant.

Pròxim webinar de Fòrum Episteme titulat "Europa i l'exploració de l'espai: missions de l'Agència Espacial Europea (ESA)". L'acte telemàtic serà el dimecres, 22 de febrer a les 18.30 hores. De la mà de Juan Miró, qui ha treballat durant 27 anys a la Agencia Espacial Europea (ESA), en programes espacials en l'àrea de ciència, observació de la terra, vols tripulats, navegació per satèl·lit i coets.

Es té la vana il·lusió que els alumnes surtin bons, justos i feliços, millors i més solidaris, i emocionalment estables, però en realitat només poden sortir racionals o irracionals, intel·ligents o estúpids, ignorants o amb coneixements particularment útils per a qualsevol ment desperta i curiosa. Dit a la manera incorrecta: o un surt amb alguna cosa al cap o un surt fet un complet carallot.

Presentació de les traduccions al castellà i català d’aquest llibre, a càrrec de la Fundació Episteme. Sota el subtítol de “La vertadera història d’una superpotència educativa”, Gabriel Heller-Sahlgren, desgrana el mite educatiu finlandès per a refutar moltes de les explicacions clàssiques. “Un assaig de lectura obligatòria per a tots aquells interessats en l’experiència finlandesa”.