Fundació Episteme

Són lliures les nostres universitats o acaten els dictats de la banca i les agències d'avaluació en benefici d'un utilitarisme? S'abandona el professorat universitari a aquestes pressions del mercat? Hi ha sortida enfront del cansament que acompanya a la professió docent i a la societat? Per què la universitat s'ha impregnat de terminologia empresarial abandonant la seva funció de transmetre el saber? Es troben alumnes i professors desproveïts de la seva independència civil enfront dels xantatges del poder privat?

Amb el títol “Educació i Societat”, aquesta primera taula rodona va comptar amb les intervencions de Xavier Massó, Ricardo Moreno Castillo, J. Jorge Sánchez, Enrique Galindo i Olga García, amb la moderació de Josep Oton.

On resideix l'autoritat del docent, en el seu estadi pre-públic, com a transmissor de coneixements en una societat sense autoritat ni tradició? Genera la llibertat en l'educació una bretxa de desigualtats entre aquells que volen estudiar i els qui no? "No caldria deixar de banda tant de messianisme i limitar-nos a proporcionar coneixements? Tot ha d'estar llest per a ser consumit, incloent-hi l'educació, els coneixements, que també han d'arribar empaquetats? És l'escola un àmbit que el capital no pot deixar de costat en una societat supeditada a l'economia?

«II Congrés d'experts docents», organitzat per la Fundació Episteme i l'Observatori Crític de la Realitat Educativa (OCRE), dedicat a «La necessitat social del coneixement». Celebrat a la Residència d'Investigadors del CSIC, l'acte va reunir a Barcelona a més de 160 assistents. La taula inaugural d'aquest segon congrés va comptar amb una classe magistral de Nuno Crato, i la participació de Felipe de Vicente, Irene Murcia i Eva Serra.

Fins a quin punt pot ajudar la ciència a l'educació? Per què s'accepten polítiques educatives sense contrastació? Són realment ‘noves’ les competències en educació? És la societat realment conscient del que passa dins les aules? S'ha de retornar al docent la seva llibertat de càtedra i el seu prestigi? És l'educació ostatge d'un model sistèmic cada vegada més pròxim a la postveritat?

Òbviament, seria un suïcidi cultural renunciar al potencial educatiu d'Internet, però convé no oblidar l'objectiu pedagògic de l'enciclopèdia per poder fer un ús correcte de les noves tecnologies. Altrament, tot saturant d’informació generarem una societat inculta. Perquè la clau de l'enciclopèdia no és tan sols aportar continguts, sinó fer-ho de manera estructurada.