Fundació Episteme

Aquest article analitza la qüestió de la repetició escolar que la LOMLOE, com a principi general, assenyala com a excepcional. Amb ell, l'autor pretén aportar diferents visions i dades empíriques al debat obert sobre aquesta qüestió. En aquesta segona part (veure primera), l'autor planteja una alternativa a l'eliminació de la repetició per a aconseguir els objectius que es pretenen assolir.

Una de les novetats que ha aixecat més polèmica sobre el Batxillerat LOMLOE és la concessió del títol amb una assignatura suspesa. És a dir, a partir d’ara no serà necessari haver-ho aprovat tot per tal que es consideri superada l’etapa, ni per obtenir el corresponent diploma per a accedir a l’FP superior o a la Selectivitat i a la Universitat. Una mesura de la qual aquí en parlarem per la seva especial significació, sobretot si la posem en context.

L'Enquesta d'Habilitats Socials i Emocionals (SSES) de l'OCDE és un dels primers esforços internacionals per a recopilar dades d'estudiants, pares, mares i mestres sobre les habilitats socials i emocionals dels estudiants de 10 i 15 anys. Aquest informe presenta els primers resultats d'aquesta enquesta. Descriu les habilitats socials i emocionals dels estudiants i com es relacionen amb les característiques individuals, familiars i escolars.

Existeixen idees preestablertes sobre l'aparença i la personalitat de les persones que es dediquen a la ciència i a la recerca. Però no cal ser d'una manera concreta per a convertir-se en científica, i aquest és el missatge principal del nou còmic del CSIC dirigit a nenes de primària: Què és una científica?

Segurament es podia acusar la LOMCE del ministre Wert d'un excessiu detallisme en la formulació del currículum. No obstant això, el remei aplicat amb la nova llei, la LOMLOE, igual resulta pitjor que la mateixa malaltia. Ha esmenat la deficiència de la seva antecessora apostant per un nivell d'abstracció que, de vegades, topa amb la lògica epistemològica que sosté les diferents matèries impartides en l'ESO.

Hi ha idees que, en comptes d’operar com a criteri regulador de les accions orientades cap a la seva realització, operen de forma inversa, s’imposen declarativament sobre la realitat en funció de llurs pròpies exigències, per més tossudament que se’ls resisteixi, tot constituint-se les esmentades exigències en l’objectiu que desplaça la idea que les legitimava.