Fundació Episteme

L’aparença antropomòrfica i les emocions simulades poden fer que els robots siguin més convincents en situacions d’emergència, fent que la gent respongui abans i amb més rapidesa. Tanmateix, una directriu àmpliament acceptada és que el grau d’antropomorfisme i simulació d’un robot no hauria de ser superior al requerit per a la tasca concreta que ha de realitzar.

La discussió sorgeix quan s’apunta la possibilitat que mestres robòtics autònoms puguin arribar a substituir els professors humans en la transmissió dels valors culturals i el pensament crític. Com podria una màquina motivar els estudiants o proporcionar orientació moral sense l’experiència que proporciona la vida?

Els robots autònoms han de prendre decisions en situacions imprevistes pels seus dissenyadors. Això planteja no només qüestions de fiabilitat i seguretat per als usuaris, sinó també el repte de regular la presa de decisions automàtica, especialment en contextos èticament sensibles.

Els assistents robòtics dissenyats per col·laborar estretament amb els humans plantegen una nou problema: com definir els límits entre el treball humà i el del robot en una tasca compartida, de manera que no només es maximitzi la producció, sinó que, per damunt de tot, es preservin els drets i la dignitat dels professionals.

Projecte SPiDeR neix a partir de dues obres de ficció de l’escriptora i experta en robòtica, Carme Torras. De la confluència dels seus interessos científics i literaris han sorgit aquestes dues novel·les on els dilemes ètics suscitats per la robòtica i les xarxes socials juguen un paper destacat.

La FUNDACIÓ EPISTEME juntament amb la UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA BarcelonaTech (UPC) impulsen un innovador projecte de caràcter científic-social per a motivar als estudiants de Secundària -amb especial èmfasi en les noies- a cursar carreres STEM.