Fundació Episteme

Tertúlia amb els dos coordinadors i escriptors del llibre 'La educación cancelada' (Ed. Sloper, 2022), Andreu Navarra i David Rabadà, amb Joan-Carles Mèlich i Xavier Massó. Webinar amb quatre autors d'aquesta publicació ideològicament plural i educativament cohesionada. Dimecres, 19 d'octubre a les 18:30 h. a Fòrum Episteme. Inscripcions gratuïtes i obertes.

Tota educació és una forma, més dura o més subtil, d'adoctrinament, sigui democràtic o cristià, i convé no autoenganyar-se sobre aquest tema. Educar cívicament implica ensenyar virtuts públiques i la formació d'un esperit democràtic en l'home per a llançar-lo a un règim democràtic de convivència, alhora que conforma el caràcter i una personalitat moral com a manera d'estar i sentir en el món.

Els autors coincideixen a plantejar-nos que les possibles solucions poden ser, de fet, el problema. L'escolarització obligatòria, per si mateixa, no garanteix l'educació universal. L'experimentació pedagògica, autoproclamada innovació, pot eixamplar l’escletxa cultural i reforçar de retruc les desigualtats econòmiques.

El ministre d'Educació i Ciència de Portugal durant els anys 2011-2015, Nuno Crato, explica en el fòrum de debat telemàtic ‘Fòrum Episteme′ la importància del currículum, l'exigència i l'avaluació per a elevar el rendiment acadèmic, meta que va assolir al seu país durant el seu mandat. Totes les claus aquí.

«Confiïn en la seva experiència i esperit crític, no creguin en allò absurd», suggereix Nuno Crato, ministre d'Educació i Ciència de Portugal durant els anys 2011-2015. Sota les seves mesures -basades en evidències-, els alumnes portuguesos van assolir els millors resultats de la seva història en les proves PISA i TIMSS. La visió educativa de Crato xoca frontalment amb el constructivisme, model que ha estès les seves ales a Europa i els EUA durant les últimes dècades sobrevolant amb lleugeresa el panorama educatiu.

Malgrat les millores experimentades en l'última dècada, Espanya té la segona taxa d'abandonament escolar primerenc més alta de la Unió Europea, només per darrere de Romania. Aquest fenomen afecta en una proporció més elevada als nois, i als joves amb famílies de renda més baixa, sent Espanya un dels països on aquests grups pateixen bretxes més altes.