Fundació Episteme

Si renunciem a ensenyar, si renunciem a transmetre els coneixements que la nostra societat ha heretat de les generacions que ens han precedit, per estalviar-los a les noves generacions l’esforç d’aprendre’ls i d’actuar sobre el seu propi destí, les estem condemnant a la indigència moral i intel·lectual. I això, tant si es fa des de la ingenuïtat o de la pusil·lanimitat, ens fa igualment culpables com a societat si no ho denunciem i combatem. Tant hi fa si són imbècils o malvats: els efectes seran els mateixos.

El Programa per a l'Avaluació Internacional d'Estudiants (PISA) de l'OCDE examina el que els estudiants saben en matemàtiques, lectura i ciències, i què poden fer amb el que saben. En aquesta edició (2022) Espanya ha obtingut el resultat històric més baix en Matemàtiques, empitjorant en Lectura i millorant dos punts en Ciència respecte a l'última edició (2018), però perdent l'equivalent a mig curs respecte al que sabien en 2012.

No es pot privar a les noves generacions del llegat cultural amb l’excusa del que va passar en altres temps. Cal transmetre coneixements i ensenyar destreses per preparar els més joves per tal que es facin responsables en la construcció del seu futur. Altrament, correm el risc de cronificar la immaduresa, de crear nous Peters Pan.

Una educació moral liberal i humanista, que és l’anhel d’aquests autors, enforteix el judici individual, promou una mentalitat científica i una actitud filosòfica, preserva l’estranya alegria instintiva de la vida, afavoreix el gust pel cultiu personal i la llibertat, l’escepticisme cap a doctrines obscurantistes i impersonals, l’estima per la memòria i la tradició, la inquietud per conèixer-se un mateix, el vigor per la resistència íntima i l’entusiasme per l’autonomia.

Els nous currículums educatius han entrat en escena per innovar i reformar els aprenentatges escolars. Molts dels seus defensors asseguren que amb aquestes noves eines s’assolirà una educació millor a les aules, però també hi ha altres veus dissidents que volen obrir un debat lògic i contrastat amb més dades i aportacions.

L’entrevistadora em va aclarir que no s’havia referit a les retallades de professorat ni a la pujada de ràtios que van patir els alumnes –no són res de rellevant, cal suposar-, sinó al tancament dels menjadors escolars que, amb la compactada, s’esdevenien prescindibles. Per cert, menjadors escolars habitualment gestionats per empreses de càtering sospitosament afins –dit prudentment- a sectors molt propers al Departament i les seves perifèries paraeducatives.