Fundació Episteme

Posts

365 ARTICLES

Comments

3 COMENTARIS

Social

Potser el currículum líquid que ara se’ns prescriu impliqui una dissimulada liquidació dels coneixements. En rebutjar els continguts estructurats, seqüenciats i sistematitzats podem perdre’ns en el laberint de les xarxes. Malgrat tenir la sensació d’avançar, no aconseguim sortir-nos dels giravolts recurrents.
Introduir àmbits, competències i projectes de la manera que s’està fent és desballestar la idea de currículum. Perquè permetre que els centres puguin arribar a fer el seu propi currículum adaptat és liquidar la idea d’igualtat en el sistema educatiu. I perquè imposar per llei la promoció automàtica de curs i l’aprovat general és sublimar administrativament el fracàs del pedagogisme constructivista que s’ha imposat com a dogma des de fa trenta anys.
Sens dubte les crisis són una oportunitat per a replantejar-se preguntes, i per a patir cruelment en elles. En aquest sentit existeix una íntima relació entre la crisi del periodisme i la crisi de l'educació com a sistemes de representació que explicaria l'actual degradació i insolvència de la democràcia liberal.
De la ley al aula. Crónica de la educación en España 1977-2022 de Felipe de Vicente Algueró. Un recorregut cronològic per les reformes educatives espanyoles des de la Transició, començant per les bases de la política educativa continguda en la Constitució. Webinar amb la participació de Felipe de Vicente, Rosa M.ª Mariño, Josefina Cambra, Jesús de la Vila i Xavier Massó.
Mentre la gent se saludava o es reconeixia en els moments previs al començament, davant la seu d’UGT a València, alguns feien broma tot dient que allò semblava una trobada de twitters, bloguers i facebookers. Una broma intel·ligent, d’aquelles que qui la diu sap, amb la complicitat dels qui hi assenteixen, que no és veritat. Que s’està dient per a no fer-se massa il·lusions i treure-li importància, per si de cas, a allò que s’està veient que en tindrà... i molta.
Sobrecarreguem l'educació, sota una sorprenent i inconfesada visió religiosa de l'esperança, de tots aquells problemes que no som capaços de solucionar fora d'ella o bé davant els quals ens vam mostrar irresponsables i no volem assumir per la seva dificultat i exigència, els seus riscos, les seves pèrdues, o simplement per ignorància i ineptitud.

Recent posts

Recent comments

Montserrat Olivés Mirest on Literatura universal? Al contenidor!
carme frigola i fabra on Tecno-educació: Reptes i desafiaments
David Rabadà on Simone Weil professora
Maribel Estrada Silva. on La educación cancelada
Purificación Vargas Fresno on Carrera professional o cadena de comandament
Cristina Zapater on Casal d’estiu científic
Aquest web fa servir cookies pròpies per al seu correcte funcionament. Al clicar al botó Acceptar, acceptes aquestes tecnologies i el seu ús així com el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad