Fundació Episteme

L’experiment català demostra que la immensa majoria de la comunitat educativa de l’ensenyament públic està inequívocament a favor de la jornada continuada. Com s’explica aleshores que empreses y lobbies vinculats amb negocis a l’educació segueixin maldant per «prohibir-la»? No serà que hi tenen interessos crematístics? Si us plau, no siguem hipòcrites. Una cosa és que es pugui fer negocis amb l’educació, i una altra de molt diferent és convertir l’educació en un negoci. El primer és legítim, el segon és filibusterisme. Se’ls veu el llautó.

De la ley al aula. Crónica de la educación en España 1977-2022 de Felipe de Vicente Algueró. Un recorregut cronològic per les reformes educatives espanyoles des de la Transició, començant per les bases de la política educativa continguda en la Constitució. Aquest webinar comptarà amb la participació de Felipe de Vicente, Rosa M.ª Mariño, Josefina Cambra, Jesús de la Vila i Xavier Massó.

De la ley al aula. Crónica de la educación en España 1977-2022 és la narració d'un trajecte històric sobre les lleis educatives aprovades des de la Transició fins als nostres dies. El seu autor, Felipe de Vicente, ha viscut en primera persona moltes de les negociacions i reformes d'aquest engranatge educatiu que, al seu parer, ha derivat en un despropòsit quan no, en un autèntic disbarat. En aquesta entrevista revisem alguns aspectes d'aquest llibre que inicia la sèrie de publicacions de la Fundació Episteme.

Ningú millor que un veterà docent podia donar fe del pas de les nostres successives lleis educatives per les aules. Amb la perspectiva que donen més de 30 anys com a catedràtic de Secundària i més de 20 al capdavant d'ANCABA, Felipe de Vicente ha publicat ‘De la Ley al Aula: crónica de la educación en España (1977-2022)’, una obra ambiciosa que desgrana la rebotiga de cada llei educativa aprovada a Espanya en els últims 40 anys

De la ley al aula. Crónica de la educación en España. 1977-2022 de Felipe de Vicente Algueró, fa un recorregut cronològic per les reformes educatives espanyoles des de la Transició, començant per les bases de la política educativa continguda en la Constitució. Les diverses lleis són estudiades, una per una, exposant les seves característiques més destacades, les seves diferències amb les anteriors i el procés previ a la seva aprovació en les Corts.

Fa uns dies, el Ministerio de Educación va publicar els respectius Reales Decretos de Enseñanzas Mínimas del currículum d’ESO i de Batxillerat, base per a la posterior elaboració dels Decrets de la Generalitat. La seva lectura ha generat certa perplexitat entre els professionals de l'educació i en l'opinió pública en general. Especial preocupació ha provocat el currículum d'Història.