Fundació Episteme

Posts

397 ARTICLES

Comments

3 COMENTARIS

Social

Sotmès a un procés d'alienació en les dures societats postindustrials de consum, i per a sobreviure en elles, els plans d'estudi humanístics han hagut de mutilar-se i per això sacrificar l'excel·lència, la complexitat, la intel·ligència i subtilesa dels seus continguts, especialment els aspectes més inquietants i pertorbadors que podríem heretar de la tradició. Entre els béns anul·lats més preuats està el cultiu dels sabers inútils.
Un empresari pren decisions sobre el seu negoci perquè s’hi juga els seus diners, però ¿és legítim que un representant de l’Administració actuï de manera similar en la gestió de recursos públics? En nom de no se sap què es promou una metamorfosi educativa, basada en una mena de privatopia que arracona la lògica del sistema públic tot atribuint una pretesa i connatural eficiència a la gestió privada.
Potser el currículum líquid que ara se’ns prescriu impliqui una dissimulada liquidació dels coneixements. En rebutjar els continguts estructurats, seqüenciats i sistematitzats podem perdre’ns en el laberint de les xarxes. Malgrat tenir la sensació d’avançar, no aconseguim sortir-nos dels giravolts recurrents.
Introduir àmbits, competències i projectes de la manera que s’està fent és desballestar la idea de currículum. Perquè permetre que els centres puguin arribar a fer el seu propi currículum adaptat és liquidar la idea d’igualtat en el sistema educatiu. I perquè imposar per llei la promoció automàtica de curs i l’aprovat general és sublimar administrativament el fracàs del pedagogisme constructivista que s’ha imposat com a dogma des de fa trenta anys.
Sens dubte les crisis són una oportunitat per a replantejar-se preguntes, i per a patir cruelment en elles. En aquest sentit existeix una íntima relació entre la crisi del periodisme i la crisi de l'educació com a sistemes de representació que explicaria l'actual degradació i insolvència de la democràcia liberal.
De la ley al aula. Crónica de la educación en España 1977-2022 de Felipe de Vicente Algueró. Un recorregut cronològic per les reformes educatives espanyoles des de la Transició, començant per les bases de la política educativa continguda en la Constitució. Webinar amb la participació de Felipe de Vicente, Rosa M.ª Mariño, Josefina Cambra, Jesús de la Vila i Xavier Massó.

Recent posts

Recent comments

Montserrat Olivés Mirest on Literatura universal? Al contenidor!
carme frigola i fabra on Tecno-educació: Reptes i desafiaments
David Rabadà on Simone Weil professora
Maribel Estrada Silva. on La educación cancelada
Purificación Vargas Fresno on Carrera professional o cadena de comandament
Cristina Zapater on Casal d’estiu científic
Aquest web fa servir cookies pròpies per al seu correcte funcionament. Al clicar al botó Acceptar, acceptes aquestes tecnologies i el seu ús així com el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad