«A vostès, senyores, senyors del sistema, se'ls omple la boca dient que els preocupa moltíssim la salut mental, la formació, el futur dels nostres infants i dels nostres adolescents; que les nostres escoles són inclusives; que tot va bé; i no se'ls acut cap altra idea millor que implementar la LOMLOE (amb el pas canviat i amb tot allò que suposa: canvis organitzatius, material nou i, tal com estem veient, menys exigència i més màniga ampla per a què s'acabi d'instal·lar la vagància i la mediocritat)».
Per a entendre les finalitats dels sistemes educatius es requereix comprendre el seu context polític, econòmic i social. La globalització i la revolució digital constitueixen dos elements clau d'aquest nou i complex context. Però, s'empara la governança i la seva acció política en models racionals i amb evidència científica? Fins a quin punt la qualitat de la governança educativa condiciona la qualitat de l'educació?
Si els centres educatius abandonen la seva funció i assumeixen altres tasques, què pot arribar a passar? Doncs que dintre d’un temps, quan hom s’adoni de la importància de formar persones cultes, els coneixements s’hauran d’aprendre fora de l’aula, encara que sigui pagant. Li correspondrà als pares i mares, com ja està passant, ensenyar el que no s’aprèn a l’escola.
Confesso que mai vaig imaginar l'impressionant seguiment que ha tingut la vaga de docents a Catalunya. No fins a quatre o cinc dies abans, quan era ja evident. Però quina ha estat l'espoleta que va activar la metxa? Cert que aquest conseller d'Educació no suscita precisament entusiasmes. Però també que hi havia motius més que sobrats per a una vaga similar des de fa ja molt temps...
La Plataforma “Dret a votar la Jornada Escolar”, que defensa a Catalunya que els
centres educatius puguin triar la jornada partida o continuada, es mostra indignada per la voluntat del Departament d’Educació d’eliminar unilateralment la jornada continuada als instituts públics i a les 25 escoles del pla pilot iniciat el 2012.
‘El fin de la educación’. La escuela que dejó de ser, de Xavier Massó és una il·luminadora anàlisi de com, gràcies a la intervenció sistemàtica de la pedagogia i l'abandonament còmplice dels poders públics, l'educació ha estat posada al servei dels interessos neoliberals.
Aquest web fa servir cookies pròpies per al seu correcte funcionament. Al clicar al botó Acceptar, acceptes aquestes tecnologies i el seu ús així com el processament de les teves dades per aquests propòsits.