Fundació Episteme

Confesso que mai vaig imaginar l'impressionant seguiment que ha tingut la vaga de docents a Catalunya. No fins a quatre o cinc dies abans, quan era ja evident. Però quina ha estat l'espoleta que va activar la metxa? Cert que aquest conseller d'Educació no suscita precisament entusiasmes. Però també que hi havia motius més que sobrats per a una vaga similar des de fa ja molt temps...

La Plataforma “Dret a votar la Jornada Escolar”, que defensa a Catalunya que els centres educatius puguin triar la jornada partida o continuada, es mostra indignada per la voluntat del Departament d’Educació d’eliminar unilateralment la jornada continuada als instituts públics i a les 25 escoles del pla pilot iniciat el 2012.

‘El fin de la educación’. La escuela que dejó de ser, de Xavier Massó és una il·luminadora anàlisi de com, gràcies a la intervenció sistemàtica de la pedagogia i l'abandonament còmplice dels poders públics, l'educació ha estat posada al servei dels interessos neoliberals.

És típic que en els cursos de formació del professorat, o en conferències on es defensa aferrissadament la innovació educativa, el ponent faci un gest molt didàctic. Es treu de la butxaca el mòbil, l’ensenya als assistents i afirma ben convençut: “ Aquí hi és tot el coneixement”. No es diu explícitament, però es dona a entendre que els alumnes poden accedir al coneixement tot consultant el mòbil i, per tant, es pot prescindir de la figura del professor o, si més no, ja no és el responsable en la transmissió de coneixements.

Docents reclamen «trobar un consens ampli i real amb la comunitat de professors per a dissenyar un nou currículum que sigui estable. I diàleg». «Consens i participació dels docents a l'hora de dissenyar currículums. No a les imposicions», «Que escoltin els docents, a tots, no només a una part i no es canviïn les lleis amb cada canvi de govern». «Qualsevol canvi, sobretot si és tan radical com el que proposa la LOMLOE s'hauria de fer amb temps». Fins ara, la resposta ha estat el silenci.

Felipe de Vicente (Barcelona, 1951) es presidente de la Asociación de Catedráticos de Instituto (Ancaba), vicepresidente de la Fundación Episteme y miembro del Consejo Escolar del Estado dentro del grupo de personalidades de reconocido prestigio. Está a punto de publicar De la ley al aula. La educación en España. (1977-2022), donde hace un recorrido por los principales cambios que han experimentado los centros educativos.