Fundació Episteme

Fa uns dies, el Ministerio de Educación va publicar els respectius Reales Decretos de Enseñanzas Mínimas del currículum d’ESO i de Batxillerat, base per a la posterior elaboració dels Decrets de la Generalitat. La seva lectura ha generat certa perplexitat entre els professionals de l'educació i en l'opinió pública en general. Especial preocupació ha provocat el currículum d'Història.

El coneixement, l'evidència empírica i la recerca seria el més adequat a Espanya per a desenvolupar un marc normatiu que conduexi a una bona governança en matèria d'educació, segons sosté Francisco López Rupérez. En el seu llibre La gobernanza de los sistemas educativos, aquest expert explica -entre moltes altres qüestions- com els trets característics dels països amb alt rendiment així ho evidencien. Però, al seu parer, això no es contempla a Espanya.

L'educació que elogia el gris es planteja aquest tipus de preguntes: què fer quan el deure i les passions donen ordres contradictòries o aquestes sorgeixen de diversos costats alhora? Com afrontar les conseqüències imprevisibles de les nostres decisions i com bregar amb la incertesa, l'atzar i la contingència de les nostres accions? La visió utòpica fuig d'aquest trencaclosques ètic i intel·lectual.

Webinar en format entrevista amb Francisco López Rupérez, amb motiu del seu últim llibre La gobernanza de los sistemas educativos (Narcea), i posterior tertúlia amb José Antonio Martínez Sánchez i Xavier Massó Aguadé. Una anàlisi sobre estratègia educativa davant els actuals desafiaments de la globalització i la societat digital.

«A vostès, senyores, senyors del sistema, se'ls omple la boca dient que els preocupa moltíssim la salut mental, la formació, el futur dels nostres infants i dels nostres adolescents; que les nostres escoles són inclusives; que tot va bé; i no se'ls acut cap altra idea millor que implementar la LOMLOE (amb el pas canviat i amb tot allò que suposa: canvis organitzatius, material nou i, tal com estem veient, menys exigència i més màniga ampla per a què s'acabi d'instal·lar la vagància i la mediocritat)».

Per a entendre les finalitats dels sistemes educatius es requereix comprendre el seu context polític, econòmic i social. La globalització i la revolució digital constitueixen dos elements clau d'aquest nou i complex context. Però, s'empara la governança i la seva acció política en models racionals i amb evidència científica? Fins a quin punt la qualitat de la governança educativa condiciona la qualitat de l'educació?