Fundació Episteme

Ja fa més de dues dècades, organismes internacionals com l'OCDE i la pròpia Comissió Europea van posar en marxa canvis substancials en els sistemes educatius. Ho van fer sobre la base de la dimensió social, política i econòmica que “van anticipar” els seus principals actors. Els «continguts» o «sabers», ocupen avui un altre lloc.

El professor i escriptor, Enrique Galindo considera que els sistemes educatius són una peça més del sistema productiu i que els fons europeus constitueixen una mena de xantatge a les ordres del negoci rodó per a les companyies tecnològiques, a més de ser un parany pedagògic. El resultat? Una condemna a la ignorància per als més desfavorits, assegura.

"En qualsevol moment cauran els simulacres i algú aixecarà la veu, reivindicant la serietat i el sentit constructiu de l'educació", invoca el professor i escriptor Andreu Navarra. Malgrat això, es mostra un pas més enllà del pessimisme quan analitza l'actual escenari educatiu que no repara en titllar amb adjectius de traç gruixut i una punyent crítica social enfront de la obediència ciutadana, la qual qualifica com a grups ‘ramatescos′. Davant d'aquesta valoració, demana combat. Combat educatiu.

La Fundació Episteme presenta el seu pròxim seminari :«El currículum LOMLOE», una revisió i debat sobre les principals incorporacions de la recent Llei d'Educació en relació amb el desenvolupament curricular. L'acte telemàtic tindrà lloc el pròxim dijous, 16 de desembre de 2021 a les 18.30 hores, emmarcat en el nostre cicle de debats educatius Fòrum Episteme. Inscripcions obertes.

Estem tan acostumats a atribuir a l’educació la capacitat per transformar la societat que sovint pretenem decidir les característiques del futur a partir de la intervenció a l’escola. Podríem discutir molt sobre això: sobre si és factible, viable o legítim. Tanmateix, en nom del futur, introduïm elements del present en les aules tot pensant que estem revolucionant el sistema quan, de fet, potser tan sols l’estem maquillant.

Informativament qualsevol notícia pot ser fàcilment compresa a través de la tècnica de l’escola periodística nord-americana coneguda com les «5 W»: Què (What) ha succeït; Qui (Who) són els seus protagonistes; On (Where) ha succeït; Quan (When) ha succeït; i Per què ha succeït (Why)». Les 5W van ser establertes pel retòric grec Hermàgoras de Temno, de l’escola de Rodas.